El punt G de Ferran Adrià

Fa una set­mana, en una entre­vista a l’AVUI, Miquel de Palol ofe­ria una de les mol­tes pos­si­bles res­pos­tes a la pre­gunta que aquest any ens con­vida a plan­te­jar-nos Fer­ran Adrià en la seva no-inter­venció a la Docu­menta de Kas­sel: “La cuina és art?”. L’escrip­tor con­tes­tava: “Pel que fa a sus­ci­tar grans pas­si­ons, sí. Ara bé: ¿reflec­teix un ampli ven­tall de pul­si­ons huma­nes? No”.

Per més sublim que sigui un pa amb tomàquet o, per ser refi­nats, una escuma d’aroma de cranc, mai no podrà des­per­tar la por a la mort, l’enyor de l’amant per­dut, la nostàlgia de l’exi­liat, la il·lusió de la pri­mera Nit de Sant Joan sense pares i aquí m’aturo. La música i la lite­ra­tura, sí que ho fan. L’una, de manera més intensa; l’altra, amb més com­pli­ci­tats amb el lec­tor. La plàstica, com­bina i ens absor­beix. L’art o tras­balsa o no és res. I tot això un artista genial com Fer­ran Adrià, que fa de cui­ner, ho sap. La seva inter­venció ine­xis­tent al pavelló G de la Docu­menta de Kas­sel és la millor manera de dir-ho.

Ja m’ima­gino una munió de crítics, peri­o­dis­tes espe­ci­a­lit­zats, visi­tants il·lus­tres i orga­nit­za­dors a la recerca del pavelló G on hi havia d’haver la gran obra exa­ge­ra­da­ment espe­rada del cui­ner il·lus­tre. Tots espe­rançats, amb aque­lla expec­ta­tiva de l’ado­les­cent inex­pert a la recerca del punt G. Doncs res de res: al pavelló no hi havia cap obra perquè la cuina es mos­tra al men­ja­dor i l’art, a la Docu­menta. ¿S’ha per­dut una opor­tu­ni­tat d’ele­var la gas­tro­no­mia a una de les belles arts? Doncs magnífic, perquè no tenia cap motiu per ser-hi. En un temps en què tot es fri­vo­litza, sem­bla com si l’única manera de dir que una obra es bona de debò fos posant-la en majúscu­les dins d’una vitrina. Doncs no, l’Adrià con­ti­nua sent un artista que cuina i aquest gest dalinià l’honora.