El punt G de Ferran Adrià

Fa una setmana, en una entrevista a l’AVUI, Miquel de Palol oferia una de les moltes possibles respostes a la pregunta que aquest any ens convida a plantejar-nos Ferran Adrià en la seva no-intervenció a la Documenta de Kassel: “La cuina és art?”. L’escriptor contestava: “Pel que fa a suscitar grans passions, sí. Ara bé: ¿reflecteix un ampli ventall de pulsions humanes? No”.

Per més sublim que sigui un pa amb tomàquet o, per ser refinats, una escuma d’aroma de cranc, mai no podrà despertar la por a la mort, l’enyor de l’amant perdut, la nostàlgia de l’exiliat, la il·lusió de la primera Nit de Sant Joan sense pares i aquí m’aturo. La música i la literatura, sí que ho fan. L’una, de manera més intensa; l’altra, amb més complicitats amb el lector. La plàstica, combina i ens absorbeix. L’art o trasbalsa o no és res. I tot això un artista genial com Ferran Adrià, que fa de cuiner, ho sap. La seva intervenció inexistent al pavelló G de la Documenta de Kassel és la millor manera de dir-ho.

Ja m’imagino una munió de crítics, periodistes especialitzats, visitants il·lustres i organitzadors a la recerca del pavelló G on hi havia d’haver la gran obra exageradament esperada del cuiner il·lustre. Tots esperançats, amb aquella expectativa de l’adolescent inexpert a la recerca del punt G. Doncs res de res: al pavelló no hi havia cap obra perquè la cuina es mostra al menjador i l’art, a la Documenta. ¿S’ha perdut una oportunitat d’elevar la gastronomia a una de les belles arts? Doncs magnífic, perquè no tenia cap motiu per ser-hi. En un temps en què tot es frivolitza, sembla com si l’única manera de dir que una obra es bona de debò fos posant-la en majúscules dins d’una vitrina. Doncs no, l’Adrià continua sent un artista que cuina i aquest gest dalinià l’honora.