El voraviu
Melero, cretí, eixampla base
La revisió dels indults i l’ascensió de Lamela li tenen la moral per terra
Exhibicionista durant anys de la condició de no independentista i de la professió de fe en la independència del TS, Xavier Melero ha baixat del burro. O caigut del cavall, millor dit, que encara hi ha classes. L’advocat de Quim Forn fins i tot s’autoqualifica de cretí. Sí, sí, ho llegeixen bé. Cretí per haver cregut que la minuta del judici del procés no estava escrita abans de començar. Ara que els que ni s’hi han assegut ni s’hi asseuran ja comencen a adjudicar culpables del fracàs de la taula de negociació, vet aquí una escletxa per la qual validar el camí a la independència per la via de la contemplació. Ja tenen un trumfo a exhibir. La base s’ha eixamplat amb una peça de caça major: Xavier Melero. L’autocrítica, el diàleg i l’esforç per la convivència no hauran estat en va. Però per bé que ho hagi dit i argumentat i per molt que s’hi hagi autoproclamat, jo no el veig com un cretí. Ni de bon tros. Just al contrari. “Aquest, el que és, és un puta”, diria l’àvia Neus, i jo el veig molt així. Res de cretí. “Sempre he defensat la independència del Suprem i sempre m’he equivocat”, diu ara Melero. Potser sí o potser no. Amb les evidències que li han posat al davant dubto que algú tan llarg es cregués el que deia que es creia. Hi veia una oportunitat i ara ja no la hi veu perquè no té arguments jurídics per mantenir-ho. Ell deu saber per què vol fer passar per cretinisme el que només és oportunisme i llepada, però està bé que hagi baixat del burro. O caigut del cavall.
