Nits de piano a Lloret
De cara a l’estiu, tornen, amb més assiduïtat, els concerts. Des del mes d’abril fins a l’octubre, per exemple, a l’església parroquial, cada setmana, el dijous al vespre, hi ha concert de guitarra amb intèrprets com Tono Blasi, Josep Soto, Ignas Sestakovas o Marta Casas. És un intent d’atreure l’atenció dels turistes que ens visiten i que senten un notable interès pels secrets de la guitarra espanyola. D’altra banda, els Amics de la Música, capitanejats per la incansable organista argentina Sílvia Castillo, resident a Lloret, han tornat a dedicar el mes de maig a una nova edició de les Nits de piano que ha tingut per escenari el Teatre Municipal. Han estat tres sessions, poques però inoblidables, amb intèrprets de gran nivell. L’entitat organitzadora, enguany, ha introduït dues novetats. La primera és que ha volgut convidar i vincular altres entitats lloretenques a la seva activitat i ha dedicat les tres sessions, respectivament, a les Puntaires de Lloret, la tasca artesana de les quals és ben coneguda; l’Associació Aurora, que capitaneja les reivindicacions femenines al nostre poble, i Montphoto, una entitat capdavantera en el món de la fotografia que ja fa temps que porta a terme un concurs de prestigi internacional. Cal deixar constància que aquesta entitat, en el darrer concert, va associar a la música i com a teló de fons unes fotografies sensacionals que van acabar de donar a la vetllada un ambient artístic fabulós. La segona novetat és que, de forma intencionada, totes les pianistes han estat dones: Emma Stratton, catalana de Pals malgrat el cognom (dia 13 de maig); Montse Massaguer, que acompanyà la soprano Montse Solà (20 de maig), i Yoko Suzuki, una japonesa de Tòquio que des de 2001 viu entre nosaltres i parla molt bé el català i s’ha acabat de formar a l’Acadèmia Marshall de Barcelona (27 de maig). Totes les actuacions han estat brillantíssimes. Hem tingut l’oportunitat de constatar talent, sensibilitat, un virtuosisme extraordinari i una joventut envejable. Tot i això, la vocació musical de la nostra vila resta encara adormida. L’assistència de públic ha estat molt limitada malgrat els esforços dels organitzadors i la col·laboració de l’Ajuntament i altres institucions i empreses. Ens agradaria que la tenacitat de la Sílvia Castillo i la seva junta no defallís i que les reiterades manifestacions que organitza de forma periòdica acabessin quallant.