54 euros

Com també deu haver fet tard o d’hora qui em lle­geix, he afron­tat la decla­ració de renda cor­res­po­nent a l’exer­cici del 2021. En fi, sem­pre és difícil estar con­tenta un cop feta i saber el resul­tat. Aquesta vegada, però, he tin­gut una sor­presa afe­gida. Resulta que una admi­nis­tració pública, cor­res­po­nent a un ajun­ta­ment, va noti­fi­car a Hisenda que durant l’exer­cici del 2020 jo li havia transmès una fac­tura. És cert, però el paga­ment no es va fer efec­tiu fins al 2021. Això últim, tan­ma­teix, no compta: allò que consta és que la fac­tura vaig enviar-la el 2020. Es pot con­si­de­rar que havia d’estar al cas, però, sin­ce­ra­ment, ni en tenia consciència de quan havia fet la fac­tura ni sabia de les con­seqüències. Sí, és ignorància i negligència, però ni soc capaç d’estar alerta sobre com et pot “enxam­par” Hisenda ni, sobre­tot, hi havia cap volun­tat d’esta­far-la.

El cas és que he hagut de pagar el tri­but cor­res­po­nent amb recàrrec. No li cons­tava, a Hisenda? No entenc per què no sor­tia a les dades de les meves fac­tu­res del 2020. És així que no només vaig cobrar amb retard, cosa que no depe­nia de mi i evi­dent­ment va ser ali­ena a la meva volun­tat, sinó que d’una fac­tura d’un import de 200 euros (dels quals, des­comp­tat el 15 per cent d’IRPF, me’n van ser ingres­sats 170) Hisenda n’ha extret 54. No vol­dria que això semblés el lament d’una plo­ra­mi­ques amb 54 euros menys al compte. Només és un petit exem­ple del fet que vivim en el món kafkià en què som una peti­tesa impo­tent davant de l’Estat: a excepció, és clar, d’aquells que acu­mu­len tants de diners que pas­sen per sobre seu i tenen el poder i els recur­sos per esca­po­lir-se d’Hisenda. Tan­ma­teix, per­doni’m per aquesta obvi­e­tat: no calien aquests 54 euros per saber-ho.