En suport de Maria Salmerón

Miriam diu que a la presó hi hauria d’haver anat ella i no la seva mare, que hi va ingressar dijous, i demana suport per alliberar-la ben aviat. La seva mare és l’andalusa Maria Salmerón, castigada per haver-la protegit, quan era menor, d’un pare maltractador a qui ella temia veure. Cinc cèntims d’aquest cruel i inadmissible despropòsit jurídic i institucional que pot afectar i afecta altres dones que s’enfronten a la violència masclista i als seus fills. El 2002, quan Miriam tenia pocs mesos els seus pares es van separar, la mare va obtenir la custòdia i es va establir per al pare un règim de visites que va tenir lloc fins al 2008, quan ell va ser condemnat a 21 mesos per haver exercit violència física, psicològica i sexual contra la parella, una pena que mai no va complir, a la vegada que la justícia determinava que pare i filla s’havien de continuar trobant. Atesa la por de la nena a passar caps de setmana amb aquell home, Salmerón va decidir no permetre les visites i ell la va anar denunciant i va aconseguir cinc sentències favorables amb l’agreujant de reincidència; fins a tres ocasions ha estat indultada pel govern però finalment la mesura de gràcia li ha estat denegada “per imperatiu legal”. Alguna cosa funciona molt malament o alguna llei s’ha de canviar quan la víctima ha de pagar la culpa de l’agressor. De proves contundents que un maltractador no és un bon pare no en manquen: violència vicària. Llavors, com es pot decretar una ordre d’allunyament de la mare i un règim de visites als fills? Maria Salmerón no ha d’estar a la presó i Miriam tampoc.