Opinió

La Girona postpandèmica

Les taules i cadires de bars i restaurants sobreïxen de les voreres, i ja són al mig de la calçada

Després de passar la covid hi ha molta gent que durant setmanes continua amb tos i una veu greu i rogallosa. No sé si són efectes secundaris o persistents. Són tan duradors i insistents com els efectes que ha provocat en la vida de les ciutats i de moltes persones. Només s’ha de sortir al carrer i passejar per les zones cèntriques de qualsevol ciutat per adonar-se de com ha canviat el paisatge urbà. Girona n’és un bon exemple. Aquelles concessions especials, mal anomenades postpandèmiques, a bars i restaurants per sortir al carrer amb taules i cadires, i ocupar indiscriminadament voreres i calçades en molts casos s’ha consolidat i avui suporten espais immutables.

Només, per citar algunes de les situacions més visibles de Girona, veiem la rambla de la Llibertat, on les jardineres dels bars tenen vida pròpia, es desplacen marcant territori sobre el que havia estat un magnífic i lluït passeig de vianants, que malauradament avui s’ha transformat en gairebé un passadís. També podem parlar de la plaça Independència, on aquelles terrasses entranyables que hi havia sota les voltes, que sovint eren els indrets triats per a les trobades dels gironins per fer-hi el vermut del migdia o el refresc del capvespre, han perdut el seu atractiu. S’han trasmudat en un gran espai massificat. Les taules i cadires sobreïxen de les voreres, ja són al mig de la calçada, i si la política municipal del laissez faire, laissez passer no té aturador i continua al mateix ritme, fins i tot podrem acabar fent el vermut al bell mig de la plaça, sota l’escultura als defensors de Girona el 1808 i 1809. Per no parlar de “la plaça rectangular de proporcions divines amb porxos a dreta i esquerra”, com definia Josep Pla la plaça del Vi, on avui sota els porxos pràcticament no s’hi pot caminar. S’ha convertit en un altre espai d’ús privatiu per a les terrasses de bars i restaurants. En canvi, a la plaça Catalunya l’efecte postpandèmia ha estat més positiu, perquè ha permès transformar en zona de vianants una part de la plaça on abans només hi passaven i hi aparcaven cotxes i motos,

Aquesta és la normalitat que tant s’ha estat reclamant al llarg dels mesos de pandèmia? Realment la solució passa per convertir Girona en una mena de parc temàtic al qual haurem de sumar més pisos turístics i la gradual expulsió dels gironins de la ciutat?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.