Per patir i, si pot ser, gaudir
Em provoca certa alarma, i al mateix temps entenc que és un bon símptoma, que hi hagi gent que ja doni per fet que aquest cap de setmana serà gloriós per a l’esport gironí. Pot ser-ho si el Bàsquet Girona supera la final four i és equip d’ACB i ho seria encara més si a això s’hi sumés una victòria del Girona a Tenerife que seria sinònim de la tornada del club de Montilivi a la primera divisió. Seria meravellós, és clar. Però no hi ha res fet. Queden dos partits de bàsquet i un de futbol, amb pròrroga o sense. Si s’acompleix el que molts donen per fet, seria un gran èxit i jo seria el primer de sortir al carrer a celebrar-ho. Però penso que és molt difícil, perquè els altres tres equips de bàsquet surten amb les mateixes pretensions que l’equip de Marc Gasol. I a Tenerife ja preparen la rua d’ascens. El millor que li pot passar al Girona és això, que ho donin ja per fet. Ara bé, pot passar que una de les dues coses, o les dues, no surtin bé. És clar. Parlem d’esport. Déu no ho vulgui. I això seria un fracàs? Per alguns, sí. Potser pels que han trepitjat poc Fontajau. O els que sí que eren dissabte passat a Montilivi però no se’ls hi veu habitualment. O els que ja han decidit que, passi el que passi, tot plegat és un fracàs. He escrit que tres temporades seguides a la final del play-off per pujar a primera no és cap fracàs. I no ho pot ser el que ha fet Marc Gasol, amb la seva ajuda a la pista. Per tant, un punt de contenció i tots els desitjos de sort per als dos equips. I a patir!
Tot això arriba després de l’anunci que l’altre gran equip de la ciutat, l’Spar Uni Girona, i el Bàsquet Girona han arribat un acord per crear una base de bàsquet femení a la ciutat, amb la cara de Laia Palau com a punt de referència. Marc Gasol sembla tenir les coses clares. I l’Uni sembla que també. Hi ha hagut una gran presentació i molta gent se n’ha alegrat. La regidoria d’Esports de Girona, que diuen que hi ha tingut molt a veure, al capdavant. I la secretària general de l’Esport, també, per la seva vinculació amb la causa. Està molt bé i cal demanar que sàpiguen avançar en el difícil camí de l’entesa. Però no m’estic de recordar que el GEiEG fa molt bona feina en el bàsquet femení des de 1982. I en continuarà fent. I també se’n fa a Salt, a l’Unió Girona dels Maristes i tants d’altres clubs de base. No els oblidem. Una entesa de tots seria el millor més enllà de les fotos. Que hi ha gent que fa anys que fa feina!
