Articles
Un mestre de la intriga
Teleobjectiu
El nomenament, contra tot pronòstic, d’un alt funcionari gris i desconegut com a nou primer ministre de Rússia ha deixat descol·locats experts i analistes sobre els plans successoris del president Vladímir Putin, que un cop més s’ha retratat com un gran mestre de la intriga.
Si gairebé tothom esperava un canvi de govern que comportés un senyal clar d’entronització del candidat oficial del Kremlin a les presidencials del març del 2008, Putin, com a bon soviètic que és, ha preferit el secret a la transparència.
El propòsit del mandatari és no perdre l’aurèola d’home fort –de tsar que vol passar a la història com el líder que ha restablert l’ordre i l’orgull nacional– i evitar així transformar-se, en la recta final del seu mandat, en un ànec coix a l’americana incapaç d’arrossegar l’electorat cap als seus desitjos.
La incògnita sobre qui és el delfí de Putin –el candidat que tindrà tot el seu suport i el de tota la maquinària de l’Estat per conquerir les urnes d’aquí a mig any i ocupar el tron del Kremlin– no s’ha desvelat i el suspens es mantindrà fins al final.
La informació és poder i Putin no el comparteix. “Si algú us diu que coneix l’escenari, no li feu confiança”, advertia un portaveu presidencial a periodistes estrangers pocs dies abans de l’anunci de la promoció de Víktor Zubkov com a cap del govern. I tenia raó, perquè ningú la va encertar quan es donava per fet que Serguei Ivanov seria el designat i enfilaria així la cursa a la presidència de Rússia.
A partir d’aquí, especulacions. Qui serà l’escollit? El falcó Ivanov? Dmitri Medviédiev, més liberal? Zubkov? Un altre? ¿I si és Putin, que canvia les regles del joc i segueix al poder? ¿I si, tot i marxar, Putin torna el 2012 o abans? Tot és possible i això últim també: al cap i a la fi, li sobren ganes i joventut (farà 55 anys a l’octubre), i la Constitució ho permet.
Si gairebé tothom esperava un canvi de govern que comportés un senyal clar d’entronització del candidat oficial del Kremlin a les presidencials del març del 2008, Putin, com a bon soviètic que és, ha preferit el secret a la transparència.
El propòsit del mandatari és no perdre l’aurèola d’home fort –de tsar que vol passar a la història com el líder que ha restablert l’ordre i l’orgull nacional– i evitar així transformar-se, en la recta final del seu mandat, en un ànec coix a l’americana incapaç d’arrossegar l’electorat cap als seus desitjos.
La incògnita sobre qui és el delfí de Putin –el candidat que tindrà tot el seu suport i el de tota la maquinària de l’Estat per conquerir les urnes d’aquí a mig any i ocupar el tron del Kremlin– no s’ha desvelat i el suspens es mantindrà fins al final.
La informació és poder i Putin no el comparteix. “Si algú us diu que coneix l’escenari, no li feu confiança”, advertia un portaveu presidencial a periodistes estrangers pocs dies abans de l’anunci de la promoció de Víktor Zubkov com a cap del govern. I tenia raó, perquè ningú la va encertar quan es donava per fet que Serguei Ivanov seria el designat i enfilaria així la cursa a la presidència de Rússia.
A partir d’aquí, especulacions. Qui serà l’escollit? El falcó Ivanov? Dmitri Medviédiev, més liberal? Zubkov? Un altre? ¿I si és Putin, que canvia les regles del joc i segueix al poder? ¿I si, tot i marxar, Putin torna el 2012 o abans? Tot és possible i això últim també: al cap i a la fi, li sobren ganes i joventut (farà 55 anys a l’octubre), i la Constitució ho permet.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.