Opinió

Raça humana

Najibullah no perd l’esperança

Història de Najibullah, atès per la Comissió Catalana d’Ajuda a les Persones Refugiades (CCAR). Nascut en una zona muntanyosa de l’Afganistan dominada pels fonamentalistes, es nega a ser reclutat, és segrestat i apallissat. S’escapa i, el 2014, arriba a Barcelona, sol·licita asil i li és denegat. Estrès posttraumàtic provocat per les tortures, seguiment psiquiàtric, ingressos hospitalaris. No es dona per vençut i obté permís de residència per raons humanitàries, torna a sol·licitar asil i, el 2018, se li dona protecció subsidiària. L’agost del 2021, els talibans prenen el poder, capturen el pare, maten dues germanes i la resta de la família (mare, dona, fills i un germà) s’amaga. El maig del 2022, entreguen documentació a l’ambaixada espanyola a Islamabad (Pakistan) i, ara, esperen l’expedició dels visats. Mentrestant, són buscats per les noves autoritats religioses i la seva situació és extremadament vulnerable. Amb l’ai el cor i esperant que els tràmits no es demorin més, Najibullah, des de Barcelona, no perd l’esperança de tornar-los a veure. Una història amb previsible i parcial final feliç–què passarà amb el pare? Dues germanes ja no hi són– de les infinites que es podrien explicar. A mitjans de, 2022, més de 100 milions de persones desplaçades a la força al món. Contra aquells que pretenen enfrontar-nos-hi, els devem, com a mínim, la denuncia dels interessos que generen empobriment, guerres, vulneracions dels drets humans, canvi climàtic i la reivindicació de polítiques que millorin –i a Europa hi ha molt de marge– la resposta humana a aquest creixent i dramàtic èxode.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.