Som de primera!

El curs escolar s’ha acabat i molts professors de secundària aprofitem els darrers dies per fer arribar als nostres alumnes felicitacions i bons desitjos. En començar el curs vaig proposar-los a tots ells la lectura d’un article de Norbert Bilbeny, professor de filosofia a la Universitat de Barcelona. El va escriure el 2 de setembre del 2020 i portava per títol “Escolta, estudiant”. Els alumnes hi van trobar una invitació a repensar el seu procés d’aprenentatge i creixement personal. Hi llegiren reflexions com aquesta: “A la vida cal saber obeir i desobeir. El primer, en llibertat. El segon, amb responsabilitat.” Els alumnes en van fer les seves valoracions (algunes més reeixides que d’altres) i ho van compartir a l’aula. La gran majoria va entendre el missatge: l’estudiant, tant és que sigui adolescent com jove universitari, hauria de ser conscient que el seu procés maduratiu inclou dues preguntes bàsiques: “com vull ser” i “què vull ser”. Malgrat les diferents persones que els acompanyarem en aquest procés (família i docents), la resposta l’hauran de conjugar en primera persona del singular. Un cop acabat el curs tots ells recullen els fruits de deu mesos de treballs i projectes compartits. Els mestres i professors hem fet el que hem pogut. A voltes no saps quina tecla has tocat per connectar amb ells. Altres vegades, no saps en què els has fallat. Però com els recordava un tutor de quart de secundària en la festa de graduació, la nostra tasca és essencialment vocacional. Per això ens il·lusionem amb cada promoció i intentem buscar interessos compartits. En el meu cas, l’esport esdevé tema recurrent i pou inesgotable d’exemples. Fa dos diumenges, vam tenir una de les nits més màgiques que ha viscut la ciutat de Girona. L’equip de futbol va guanyar el play-off d’ascens i es va convertir en equip de primera; i l’equip de bàsquet, amb Fontajau ple de gom a gom, va pujar a l’ACB. Aquella mitjanit, un meu alumne, en Marcel, em va enviar un correu que, en només quatre mots, resumia tota la seva joia: “Carme, som de primera!” Es referia a l’equip de futbol, però pensant també en el bàsquet. I és que Jordi Sargatal va ser el seu professor d’educació física (i company nostre al claustre) fins que Marc Gasol li va oferir la direcció de l’equip a finals de novembre. Plegats, alumnes i docents, hem seguit molt de prop l’evolució del Bàsquet Girona. Moltes felicitats, Jordi! I felicitats, Marcel! A tu i a tots els alumnes ens cal desitjar-vos un bon estiu. Cuideu-vos molt. Ens retrobarem al setembre.