El voraviu
A Can Pixa Pedret
Queda clar que és on viurem fins a les properes eleccions espanyoles
On som en les relacions amb el Madrid més progressista de la història a un any de la concessió dels indults i a setze mesos per a l’esgotament de la legislatura i la cita electoral que enviarà Sánchez a la paperera de la història i Feijóo a La Moncloa? L’àvia Neus es decantaria per Can Pixa Pedret. No donaria cap opció a Can Penja i Despenja. Soc del mateix parer. Viurem setze mesos a Can Pixa Pedret. Hi ha tres detalls d’aquesta setmana que són per anotar, perquè deixen ben clar què tenen al cap i al cor, i què tenen escrit per a nosaltres, els catalans, en l’agenda del retrobament. Primer de tot, i com toca a l’enemic pel qual ens tenen, “ni aigua”. Contra la llengua, acords amb la dreta, la dreta extrema i l’extrema dreta. Res de canviar la llei per poder parlar en les llengües pròpies (català, basc i gallec) a les cambres de representants. El PSOE del nostre cor ho ha tornat a impedir, i per això ha tornat a fer pinya amb PP, Vox i Cs. Els espanyols, amb les seves coses de menjar no hi juguen. Segon, recordar a Sánchez, com ja ha fet l’exdirector d’El País Antonio Caño, que ni independentistes ni podemites són bones companyies i que el diari ja va provar de fer-lo canviar d’amistats i que no se’n va sortir, i que així li va i li anirà, i que per a ell va el pollastre. I tercer i últim: vinga històries velles i podrides d’Alícia, Fernández Díaz i altres males herbes, per veure si ens acollonim i continuem llepant els progressistes.
