Alternativa diu?

Costa distingir (com a mínim a mi em costa) si tinc la pipa més plena de la lletania de la unitat o de la lletania del diàleg. Ara torna a agafar volada la del diàleg. Del diàleg se’n poden dir moltes coses, però alternativa no, quan es dialoga amb una paret, com és el cas. Bé, de fet sí que se n’hi pot dir, perquè n’hi diuen. Diuen que el diàleg és l’única alternativa i que si algú en té una altra que la digui. Per fer el pinxo que no quedi. Però per molt que es repeteixi la mentida no serà veritat. El diàleg pot ser moltes coses, però no és cap alternativa de res en cap negociació amb els espanyols, i no representa cap acceptació de cap conflicte polític, perquè el que hi ha és una il·lusió de diàleg, i res mes. El diàleg pot ser un entreteniment, i així se n’hi pot dir i així ens el podem agafar. Una manera de passar el temps, tant si ajuda a passar-lo a gust com si no. Una manera de fer-se el boig per no pagar el metge. Una astúcia per passar anys a força d’empènyer dies. La manera de tenir contenta i enganyada la parròquia. El diàleg és una gran virtut, és clar, i ens en podem gravar la marca amb un ferro roent a les natges, a les galtes o al front; i en les societats civilitzades no hi ha alternativa al diàleg. Al diàleg no hi ha alternativa, però com no hi ha alternativa al fet que el sol surti per l’est. No ho brameu més, que us diguin alternatives! Tots hi estem, pel diàleg, però sent com és de sords i el joc dels disbarats, el que no és alternativa és el diàleg.