El voraviu
Cara de pomes agres
Fa ferir veure com s’han mogut les coses amb quatre junys
De les compareixences de Pedro Sánchez sobre el pla anticrisi i la matança a la tanca de Melilla, només se’n salva la cara de pomes agres que va posar durant tota la intervenció. El mínim que es pot fer és fer veure que estàs avorrit de tu mateix! És tan mentida podrida com les explicacions. Però, sigui perquè li ho han recomanat els comunicòlegs o sigui perquè se li han acabat les ganyotes de superheroi, el cas és que des de l’escrutini andalús que el president dels espanyols no abandona la cara de pomes agres i no recupera ni la rialla del retrobament amb els catalans ni la carota de “junts ens en sortirem de la pandèmia”. Repassin el pla anticrisi. Unes mesures que no se sap ben bé a qui treuen de què, que ens tornen a empebrar fins a les celles a les portes que la prima de risc es dispari i ens ofegui més que als grecs si no ens rescaten. Qui pagarà les mesures que no sabem si ens treuen de res o si ens hi enfonsen més? Nosaltres. Paletes i manobres. L’única que no pagarem els pobres en primera instància és, precisament, la que s’ha d’esperar a l’any vinent, l’impost a les elèctriques dels beneficis monstruosos. I, per monstruositat, la baixada de pantalons amb el Marroc. Fa ferir veure com s’han mogut les coses amb quatre junys. El 2018, la campanya publicitària de l’Aquarius, el Dattilo i l’Orione al port de València. El 2022, la “cooperació policial” d’Espanya i el Marroc. Sabrem mai el nombre de morts? Ja obren fosses comunes!