El voraviu
Morts i enterrats
Les imatges de Melilla i el Marroc són un estratègia de comunicació
Aquesta és la idea. No són casualitat, les imatges d’aquests dies a la tanca de Melilla i al Marroc. Ni ho és l’estibada de cossos a terra, ran de tanca i voltats de policies que els estoven a la mínima que es mouen; ni ho són les tombes obertes en terra marroquina, en espera dels cossos anònims que els ocuparan. Dos missatges ben clars i ben nítids, pensats com a contraprogramació de l’“efecte crida” que tant amoïna els governants espanyols i europeus. Això és el que us passarà si veniu i ho proveu. La tanca és feta per aturar-vos i us atura, i acabareu morts i enterrats. Les veus d’alguns polítics que s’han queixat (d’altres no han fet ni això) són de cara a la galeria i la parròquia de casa. No aniran enlloc, a cap cel. I a casa no serviran de res. Al sopar del Camp Nou, Sánchez no els va ni contestar. Cap queixa farà efecte. Ni les de Brussel·les, ni les de Aragonès, ni les de Podem, ni les de la Colau, ni les de l’ANC. No hi haurà investigacions. Ara toca parlar de màfies, de tràfic de persones, de problemes de seguretat, de superar els complexos de l’esquerra i d’invertir en defensa amb caràcter dissuasiu. Així. Com ho heu llegit. Per aquest ordre. I quan acabi la cimera aquesta de l’OTAN ens haurem compromès a aquests tres mil milions de més que volen dedicar cada any a Defensa, per ser més europeus. I no us torbeu, que si ens torbem n’hi afegiran mil mes, o ves saber. I els negres de Melilla, morts i enterrats.