Raça humana
Cap a un món més perillós
Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN, diu que la cimera de Madrid marcarà la fulla de ruta per a un món més perillós i imprevisible. Segur que ell ho sap bé, sobretot perquè hi ha imprevistos llargament preparats. Un estudi de l’Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm (Sipri) recull que des de finals dels noranta la despesa militar no ha parat de créixer, la diplomàcia perd pes i les armes guanyen i l’epidèmia de la covid no ha aturat la tendència. El 2021 el total mundial de despesa militar va superar per primer cop dos bilions de dòlars, 0,7% més que el 2020 i 12% més que el 2012. Lideren la cursa els EUA, que l’any passat van assolir la quota del 38% mundial, seguits a distància de Xina, que va gastar el 4,9%, l’Índia i el Regne Unit, que ha passat de la sisena a la quarta posició, i Rússia, on les partides han crescut per tercer any consecutiu: 65.900 milions de dòlars, 2,9% més que l’any anterior. La invasió d’Ucraïna revifa l’OTAN, que reclama el compliment de l’acord de la cimera de Gal·les: els seus membres han de destinar com a mínim el 2% del PIB a rearmament, però el Sipri també informa que a l’Àfrica subsahariana, castigada pel canvi climàtic i la fam, hi ha hagut un augment del 4,1%, que s’afegeix al 14% d’increment produït des del 2012. I països com Oman , Kuwait, Aràbia Saudita, Marroc, Algèria, Azerbaidjan, Israel, Jordània, Qatar i Armènia dediquen més del 4% del PIB a comprar armes. És clar, senyor Stoltenberg, que el món és més perillós amb aquesta sostinguda i no gens imprevista epidèmia contra la pau.