En coll de camisa

Recor­rent a l’heme­ro­teca fins a 18 anys enrere, un pot topar amb algu­nes cròniques polítiques del moment que, per forma i fons, van arri­bar a sem­blar més pròpies d’aque­lles gase­tes de moda que es lle­gien a les per­ru­que­ries. I és que per aque­lles dates hi havia un con­se­ller en cap del govern, un tal Josep Bar­galló, que tenia per cos­tum ves­tir sense cor­bata, i a certa opinió publi­cada li va fal­tar temps per ence­tar un acar­nis­sat debat sobre la cor­recció i els bons cos­tums en l’esfera pública. Des d’ales­ho­res ha plo­gut molt, fins al punt que aquell gest indi­vi­dual ara no només s’ha popu­la­rit­zat, sinó que s’ha ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zat. I el coll de camisa, avui, ja és gai­rebé norma entre auto­ri­tats i càrrecs públics, fins arri­bar a situ­a­ci­ons tan pecu­li­ars com la d’aquesta dar­rera cimera del G7. Una tro­bada cele­brada en un indret de postal, i on un grup bàsica­ment de senyors es van voler mos­trar davant el món lliure amb unes cami­ses blan­ques, enve­ja­ble­ment ben plan­xa­des això sí, però sense cor­bata. Els qui els van asses­so­rar, quin mis­satge exac­ta­ment pre­te­nien difon­dre amb aquest dress code? El del man­da­tari infor­mal i pro­per que s’arre­manga en temps de crisi? Millor no fer-se càbales. Sèries com The West Wing o Bor­gen han fet molt mal. Molt. Ha estat veure-les, i una onada de bana­lit­zació ha embri­a­gat la política, amb la pro­li­fe­ració de spin-doc­tors que, essen­ci­al­ment, el que es dedi­quen és a donar con­sells com aquests, cor­bata fora. Una manera de fer que, en el fons, el que fa és trac­tar la ciu­ta­da­nia com cana­lla. Mis­sat­ges curts i sim­ples, un compte ben lluït a Ins­ta­gram i no entre­ban­car-se en grans dis­qui­si­ci­ons ideològiques. Aquest és el debat polític del pre­sent. I si vol rebel·lar-se con­tra això, un altre dia que la cúpula del G7 deixi de banda per un ins­tant la política d’apa­ra­dor i comenci a lide­rar els debats que li toca afron­tar davant un món que cau lite­ral­ment a tros­sos. I quan cal­gui fer-se la foto, igno­rin aquells que els escal­fen l’ore­lla. Amb cor­bata sem­pre. Ni que sigui per dur-los la contrària.