Opinió

La veritat de la flama d’Empúries

Els televidents no ho van poder veure, però el desembarcament olímpic del juny del 1992 va ser boicotejat pels activistes

Les forces policials foragitaven la barca d’Àngel Colom i barraven l’accés al gerent Josep Miquel Abad

L’afany censor de l’Estat espanyol contra les mostres d’independentisme no es va limitar als preparatius dels Jocs Olímpics, també es va exhibir amb rotunditat durant l’emissió en directe de l’arribada de la flama a Empúries, el 13 de juny del 1992, provinent de Grècia i destinada a encendre tots els relleus. No ho sabem pas gràcies a Televisió Espanyola, que va manipular la cerimònia sobre la marxa, ho sabem perquè hi érem. Els prolegòmens ja van començar amb mal peu: assistien a l’acte periodistes d’arreu del món, anglosaxons, indis, japonesos..., però el Comitè Olímpic no tenia a punt les acreditacions sol·licitades per al redactor i el fotògraf d’El Punt. Per al centralisme barceloní, el dret a la informació traspassava fronteres, però menystenia els de casa. Va ser necessària una protesta enèrgica i la solidaritat d’altres companys per aconseguir finalment el penjoll que et donava accés al flamant passeig escalenc, restaurat amb fusta segurament col·locada amb presses i que al cap de poc temps va necessitar retocs. (Per cert, l’asfaltatge provisional del projecte aprovat el 1992 per unir Sant Martí fins al pont del Rec no es completaria fins a l’abril del 2010, divuit anys després.) Els periodistes no vam ser els únics que vam tenir problemes per entrar-hi, ja que fins i tot el gerent del COOB, Josep Miquel Abad, va ser aturat a la porta per les forces policials, fins que es van adonar que tenien al davant un dels responsables que l’esdeveniment sortís mil·limètricament bé. L’expectació al voltant del desembarcament de la jove Míriam Aguilera, gloriosa portadora pèl-roja de la torxa, va ser proporcional a l’habilitat dels realitzadors per anar censurant imatges inconvenients. La Crida per la Solidaritat havia anunciat obertament la intenció de boicotejar la festa olímpica per terra, mar i aire. Àngel Colom, aleshores dirigent d’ERC, va ser foragitat també per les patrulleres de vigilància quan la barca en què es desplaçava pretenia acostar-se massa al seguici festiu de la nimfa. Tot just va desembarcar ella i va anar a deixar la torxa davant la tarima d’autoritats, un espontani va sortir del no-res i va intentar apagar el foc del peveter amb una pancarta de Freedom for Catalonia. Agents de paisà li ho van impedir davant la mirada muda de la tarima sencera. Les càmeres, és clar, van preferir estalviar l’escena als televidents i substituir-la per un pla estàtic del capvespre marítim. Mentrestant, xiulets a Pasqual Maragall i Javier Solana per haver parlat en castellà, inaudibles des del sofà de casa, és clar. Alejandro Blanco, actual president del Comitè Olímpic Espanyol, ha afirmat que la candidatura conjunta amb Aragó per als Jocs d’hivern del 2030 ha fracassat perquè no es donava la necessària imatge d’unitat i esportivitat olímpiques. El juny del 1992 sí que es va donar a Empúries: unitat dels organitzadors a l’hora de silenciar les protestes i esportivitat màxima dels activistes a l’hora de superar els 100 metres d’obstacles amb el servei d’ordre i les forces policials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia