Els ‘Cayetanos’

S’han fet virals. Són els ano­me­nats Caye­ta­nos de Cale­lla de Pala­fru­gell. Aque­lla mania que tenim de posar eti­que­tes a tot. Però és evi­dent que el patró dels sis mem­bres d’aquest grup de brètols era incon­fu­si­ble. Bor­rat­xos com una sopa, els que acon­se­guien aguan­tar-se mit­ja­na­ment drets van deci­dir que el colofó de la festa seria sal­tar de cotxe en cotxe, reben­tar algun retro­vi­sor i des­tros­sar les senyals de trànsit que es tro­ba­ven al seu pas. El vídeo dura tan sols 36 segons, però els deixa ben retrats –lite­ral­ment–. I ves a saber què van fer abans i després d’aquest breu espai tem­po­ral. És cert que ara les xar­xes soci­als mag­ni­fi­quen qual­se­vol nimi­e­tat, tant per bé com per mal. I, sí, tots hem estat joves i algun epi­sodi vital se’ns difu­mina en la memòria. No ho nega­rem. Però una cosa no treu l’altra.

Par­lava fa uns dies amb un grup de pro­fes­sors d’un ins­ti­tut de Girona i m’expli­ca­ven la seva lluita diària per com­pen­sar l’ànsia d’imme­di­a­tesa i de manca de reflexió que pre­do­mina entre els joves. S’ali­men­ten més de flai­xos a les xar­xes que de lli­bres. Pre­fe­rei­xen un vide­o­joc a una bona pel·lícula. Evi­ten la inter­pre­tació del que els arriba per via vir­tual, sense posar en dubte ni la font ni el con­tin­gut. I suren per una super­fi­ci­a­li­tat de xar­xes i apli­ca­ci­ons de mòbil que, al cap­da­vall, pot aca­bar ter­gi­ver­sant valors. En el cas dels Caye­ta­nos, de la bre­to­lada en fan una diversió. I és clar que no es pot gene­ra­lit­zar, però sí par­lar de tendències. I aquesta és clara.

Seria interes­sant saber què en pen­sen els pro­ta­go­nis­tes del vídeo, un cop s’han fet virals i han estat jut­jats i sen­ten­ci­ats vir­tu­al­ment. Quina ha estat la reper­cussió d’aquesta expo­sició pública. Si s’han sen­tit aver­go­nyits o bé uns herois. Si els ha ser­vit d’exem­ple per no repe­tir-ho més o bé els ha moti­vat a fer-la encara més grossa. Si els pares els han can­tat qua­tre coses clares o els han jus­ti­fi­cat amb un “són coses de jovent” –que d’aquest tema, dels pares i mares que ho dis­cul­pen tot, en podríem fer un arti­cle a part–. Saber si, en aquest cas, les xar­xes han fet un bé o, com l’aigua amb els Grem­lins, acon­se­guirà que els Caye­ta­nos es mul­ti­pli­quin.