Espanya, juliol del 22

S’acaba el primer semestre de l’any i toca revisar els indicadors habituals de la democràcia més consolidada d’Europa, gestionada pel govern més progressista de la història: franquisme, corrupció, clavegueres, repressió i dèficits. La corona: Per analitzar el franquisme des de l’arrel cal parlar dels seus hereus directes. El poder judicial va decidir que a l’emèrit no caldrà jutjar-lo per cap dels delictes comesos i aquest ho va celebrar tornant a Espanya per fer una regata. Corrupció: Seguim amb el franquisme. Els Entrecanales, Falcones, del Pino, Villar Mir, Manrique Sicilia i Florentino Pérez fa 25 anys que alteren les licitacions de l’obra pública en reunions setmanals de les principals constructores de l’Íbex. Clavegueres: No deixem les famílies. El que segons ell mateix és “fill” de Florentino Pérez, ja que li va fer de director de comunicació al Real Madrid, va pactar amb Inda i Villarejo donar volada a una notícia falsa per perjudicar Podemos. Cal no oblidar que Podemos, Colau i Iglesias van utilitzar aquest mateix tipus d’informacions, inventades per les mateixes fonts, per fer tota una campanya electoral contra Artur Mas i Xavier Trias i encara és hora que es disculpin. Repressió: A més de les 4.000 persones encausades per l’1-O, dels presos polítics i dels exiliats, hi hem d’afegir els afectats per Pegasus, espionatge d’estat contra activistes, polítics i advocats catalans. Dèficits: Per recordar Ramon Trias Fargas en l’any del seu centenari direm que continua la narració d’una asfíxia premeditada i al costat del dèficit democràtic, Catalunya pateix dèficit d’infraestructures i fiscal. Com va dir Trias, “el centralisme ens espera a la cantonada amb l’arma més subtil i més eficaç de totes: l’escanyament financer, i això ho han preparat des del primer dia”. Els seus indicadors evolucionen així. Seria complicat explicar als nostres fills que no vam intentar sortir-ne. Sempre.