Opinió

Desinversió

Es nota que a la Catalunya Nord no tenen un Estat que sempre els va clarament en contra

Cada vegada que passo pel tram d’autovia de tres quilòmetres i mig de l’A-2 a Vilademuls (tram Medinyà-Orriols), no puc deixar de pensar que els responsables d’Infraestructures de l’Estat han de ser una colla d’incompetents. Va costar 38 anys que es decidissin a fer l’autovia tot i que la vella i anacrònica N-II anava col·lapsada. Després van tardar 11 anys a fer l’obra i, just pocs mesos després d’estrenar-la, alliberen de peatge l’AP-7 i, en conseqüència, avui gairebé ningú passa per aquest tram d’autovia, que va costar 16 milions d’euros. Uns quants quilòmetres més al nord, resseguint l’N-II, just en el trencall de Garrigàs, l’Estat ha promès i incomplert, reiteradament, que hi construiria una rotonda per resoldre la perillositat de la cruïlla. Els veïns de la zona ho han estat reclamant des del 1986. De moment s’ha optat per la solució més barata: hi han posat un parell de cartells que diuen “Precaució. Tram de concentració d’accidents”. El lamentable estat de l’N-II fins a la Jonquera fa que aquesta via no sigui cap alternativa viària a una AP-7 que està col·lapsada i s’ha convertit en una via perillosa. Si deixem aquestes vies i ens desplacem a la Catalunya Nord per l’N-260, que també depèn de l’Estat, ens trobarem, des que sortim de Figueres, una carretera amb un asfalt en molt mal estat. La darrera inversió es va fer el 2006 en el tram que va de Colera a Portbou, i ni tan sols van ser capaços de millorar la carretera fins a la frontera. Si continuem la ruta per la Costa Vermella, ja a la Catalunya Nord, ens trobarem una bona carretera que ressegueix la costa per Cervera, Banyuls, Cotlliure i Portvendres, amb l’alternativa d’alguns trams d’autovia. Per a qualsevol conductor, el canvi i la millora són colossals. Es nota que a la Catalunya Nord no tenen un Estat que els va clarament en contra. L’administració francesa ha fet una aposta generosa i intel·ligent per millorar les infraestructures viàries dels nord-catalans. En canvi, la desinversió de l’Estat espanyol envers Catalunya és d’un desvergonyiment de proporcions extraordinàries. I no ens enganyem: res hi té a veure el procés d’independència. En les infraestructures es veu molt clar que la negligència espanyola ve de més de quatre dècades enrere. Fa uns quants anys denunciàvem aquesta situació amb el lema “Espanya ens roba”. De fet, quan tu lliures diners a algú i només et torna xavalla, no li dius lladre?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.