ETA, ressuscita, el PP et necessita

El president Sánchez té raó: els beneficis extraordinaris no cauen del cel, surten de la butxaca dels consumidors que paguen els rebuts. I per no consentir que el patiment de molts sigui l’alegria de pocs –va dir en el debat de dimarts–, el govern ha decidit que les empreses elèctriques, les petrolieres i els bancs col·laborin per apaivagar la crisi mitjançant l’aplicació d’un tribut especial. Es pretén recaptar per a la hisenda pública uns 7.000 milions d’euros durant dos anys de part de sectors econòmics potents i gens damnificats per la inflació, sinó tot el contrari: el lucre de les energètiques –tots patim les seves tarifes– arriba a indecències rècord i les entitats financeres s’aprofiten de l’augment dels tipus d’interès després que en el primer trimestre del 2022 hagin incrementat els seus guanys un 58% el Santander, un 59% el BBVA, un 22% La Caixa i un 100% el Sabadell. Té tanta raó Sánchez –i ara em permetran la ironia– que ni el PP s’atreví a defensar els rendiments multimilionaris que les companyies obtenen de les aigües remogudes en l’àmbit internacional –i això que el seu lema és la baixada d’impostos– i va preferir centrar el debat en ETA, “derrotada per la societat espanyola”, va explicar Cuca Gamarra, quan fa més de deu anys que l’organització deixà les armes. ETA, ressuscita, que el PP et necessita? Almenys invoca el seu nom per despistar en temes incòmodes: si aquest partit ofereix beques a famílies amb ingressos de 143.000 euros, deu ser solidari amb les grans empreses. Però deixem-ho estar, més val parlar d’ETA.