També hi ha bones notícies

Les bones notícies no tenen bona premsa; en els mitjans trobarem més informacions de signe negatiu que no aquelles que es basen en fets admirables i en l’esforç constant d’entitats que no renuncien a treballar per la defensa dels drets humans. I és injust, perquè les bones notícies també retraten el món i donen el missatge que els canvis són possibles si no ens quedem instal·lats en la inòpia de la queixa. Vegin algunes de les lluites guanyades a través de les campanyes d’Amnistia Internacional en el primer semestre del 2022: el Kazakhstan i Papua Nova Guinea aboleixen la pena de mort i Malàisia i Zàmbia inicien el procés per fer-ho. Alliberats el professor afganès Faizullah Jalal, retingut pels talibans; també els vuit activistes de Guapinol a Hondures, després de dos anys i mig de presó; també la jove de 17 anys Dipti Rani Das, de la minoria hindú de Bangladesh, després de 17 mesos tancada per exercir la llibertat d’expressió a les xarxes; també Bernardo Caal Xol, ambientalista maia de Guatemala; també Magai Matiop Ngong, escolar sudanès que als 15 anys fou condemnat a mort; també el periodista libi Mansour Atti, director del comitè de la Mitja Lluna Roja. A Polònia un tribunal confirma l’absolució de tres dones acusades d’ofendre les creences religioses; a Ghana el Parlament rebutja una llei que criminalitzava encara més les persones LGTBI; a Colòmbia s’ha despenalitzat l’avortament; a Noruega una família afganesa que les autoritats pretenien deportar ha obtingut protecció internacional... Val la pena publicar-ho i celebrar-ho.