El Rosamar

La Cambra de Comerç i Navegació de Girona acaba de guardonar l’hotel Rosamar de Lloret de Mar amb una placa commemorativa pels seus setanta-cinc anys d’existència. L’acte, presidit per l’alcalde de la localitat i el president de la Cambra, bé que íntim, tingué una entranyable significació, ja que, en el saló on tingué lloc, prèviament decorat amb una col·lecció de fotografies de totes les èpoques de l’establiment, aplegà no solament els titulars del complex hoteler d’ara, l’Àlex Portavella i la Dolors Fontanals, sinó també els seus tres fills, que continuen amb encert l’empresa, i els deu nets, a més d’altres familiars i amics. La família Fontanals procedia de Valls, on tenien una masia que van vendre i amb els diners van crear l’hotel Excelsior, al passeig de Lloret, l’any 1947. Després van adquirir el xalet Armengol –que havia dissenyat l’arquitecte Masó– a l’extrem de la badia, arran de sa Caleta, i allà va néixer el Rosamar, que, a l’inici, fou hotel i prestigiosa sala de festes a on, els caps de setmana, acudia el bo i millor dels estiuejants barcelonins. Expliquen, com a anècdota divertida, que segurament van ser els inventors del càtering, en aquella època, ja que els àpats de l’hotel Rosamar els servien des de l’Excelsior, traslladant el menjar amb una bicicleta amb remolc. Amb els anys, els Fontanals van traspassar l’hotel Excelsior als seus parents Bausili i ells es van concentrar a desenvolupar les possibilitats que oferia l’entorn del Rosamar, on van instal·lar piscines, espais de joc amb aigua i altres serveis, en aquells moments pioners. Per la sala de festes van desfilar innombrables artistes de renom de tots els gèneres, des de Mary Santpere fins a Luis Mariano, Charles Aznavour, Rosa Sabater, Johnny Hallyday, Silvie Vartan, etcètera. Amb el temps, l’empresa engrandí les instal·lacions amb un gran complex on, malauradament, l’any 1979 es va declarar un incendi que destruí la sala, l’antic xalet Armengol i altres dependències. Els Fontanals, amb els anys, havien anat col·leccionant cotxes d’època. En tenien vint-i-set. Els van anar venent, excepte dos que encara tenen –amb un dels quals van fer la proesa d’anar de viatge a Rússia–, i amb els diners obtinguts van poder aixecar, novament, els espais cremats. Els amos del Rosamar han participat sempre en la vida social, cultural i esportiva local, motiu pel qual gaudeixen d’una popularitat i estima merescudes.