I ara, Radio Liberty!

Una conversa d’estiuejants, a la platja de Pals, fa uns dies: “Com ha canviat la platja sense les antenes, eh?”, diu un. “I tant! Però has vist com estan les casetes de la ràdio? Fan pena i és una vergonya que encara no se n’hagi fet res!”, contesta l’altre.

Fa setze anys que les antenes de Radio Liberty van anar a terra i ja en feia cinc que l’antiga emissora de propaganda nord-americana havia deixat d’emetre. Els edificis de les instal·lacions de la ràdio continuen allà, degradats, i, tenint en compte el seu valor històric, no són poques les veus que clamen perquè siguin adequats i convertits en un museu o un centre d’interpretació, tant del passat que representen (la Guerra Freda) com de l’entorn en què es troben, en zona d’influència del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Se n’ha parlat moltíssim, però, com sempre, des de Madrid fan la seva i el Ministeri per a la Transició Ecològica, propietari dels terrenys, diu que allò s’ha d’enderrocar. Ajuntaments de la zona i entitats ecologistes lluiten perquè els edificis siguin rehabilitats i no enderrocats. I, per acabar-ho d’adobar, la Comissió Europea ha fet saber que considera lamentable que s’utilitzin fons europeus per carregar-se patrimoni històric, tot i que assegura que no ho pot aturar. Veient les reaccions, potser no tindran nassos de tirar endavant. Encara que, des de la Subdelegació del Govern espanyol a Girona, mantenen que s’ha de fer l’enderroc, perquè rehabilitar aquells edificis podria obrir la porta a projectes urbanístics a la zona, diuen. Au, va, home! Quina amenaça més matussera! Si hi ha voluntat de protegir, es protegeix. Què passa? Com que no van poder jugar amb els terrenys de la base Loran (salvats in extremis de l’especulació), ara ens volen castigar i tirar a terra tot el que estigui inclòs en els seus terrenys –que, d’altra banda, ja haurien de ser nostres–? La transició ecològica no consisteix a carregar-s’ho tot i deixar-ho pelat. L’enderroc de quatre casetes que, a més a més, tenen valor, no ajudarà a millorar el món.

Cal destriar les singularitats que interessa conservar com a patrimoni històric i integrar-les en l’entorn. Si és que no pregunten! O potser sí, i s’ho passen pel forro. Que no els estranyi que, després, quedin en evidència, arreu.