Feijóo ho encara bé

Precisament ara que totes (o moltes) li ponen, ve Feijóo i comença a dir coses sensates sobre Catalunya. Perill, companys! Perill, que baixaran molles! Calcem-nos!, que diria l’àvia Neus. El candidat popular ha admès que no podrà arribar a La Moncloa si el PP no remunta a Catalunya. Que si tornen a obtenir dos diputats, com el 2019, tot serà molt complicat. Feijóo sap que fins i tot amb una aritmètica parlamentària que permeti la investidura tot resulta molt marcià si el partit de govern només té dos diputats a Catalunya i cap possibilitat de pacte amb forces territorials, com s’espera que serà el cas. Ve una tempesta perfecta en la qual unionistes i unionistes emmascarats (civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors ) ens sotmetran a banys de realisme i vot útil constitucionalista cap als nois i noies de la gavina. Com? Concentrant-hi tot el suport i deixant marxar per la claveguera tots els invents de I+D polític dels darrers anys. I tots és tots. Si aquest cap de setmana hem sabut del mutis pel fòrum de la Chacón, no trigarem a veure com els pastanagues que volen refundar Cs no troben crèdit per fer-ho i com els pistrincs deixen d’arribar a Vox amb l’alegria que hi arribaven. Tot cap al vot útil del Partit Popular. Que no n’hi aconsegueixin fer anar també dels que els socialistes es pensen que han estirat amb l’agenda del retrobament.