La canalla i el sexe

Tinc una filla de dotze anys, així que ja es poden imaginar que, a través d’ella, tinc un bon grapat d’amigues i conegudes amb fills i filles de dotze anys. També poden endevinar que una de les qüestions estel·lars d’aquests dies –i sembla que la cosa va per llarg– és com hauríem reaccionat cadascuna de nosaltres si haguessin convidat les nostres nenes, en una trobada organitzada amb recursos públics, a simular la col·locació d’un condó amb la boca o a reproduir determinades postures sexuals. Coincidim, amb una majoria aclaparadora, que als organitzadors els perseguiria el nostre malestar durant uns quants dies. Ara bé, em sorprèn, i encara em neguiteja més, comprovar com l’educació sexual dels fills no només no forma part del dia a dia de la majoria de famílies, sinó que es cau en el parany de pensar que, amb aquesta edat, el tema els agafa ben lluny. Tendim a creure que els nens que amb vuit anys accedeixen al porno són els dels altres, però no pas el meu, que encara juga amb pokémons, o que els estudis que indiquen que l’edat mitjana de la primera relació sexual a Catalunya és de 13,8 anys no afinen prou bé. Després venen les sorpreses i ens escandalitzem. I dic jo que entre ensenyar-los a posar preservatius amb la boca quan ni tan sols han abandonat la primària i pensar que el sexe no els desperta cap interès ha d’existir un terreny intermedi on es puguin teixir relacions igualitàries i es pugui treballar per minimitzar riscos de tot tipus. Que pinta que mentre molta canalla de set i vuit anys va boja buscant escenes de sexe a les xarxes, els seus pares els expliquen que els nens venen de París.