La fi de l’abundància

El dimecres 24 d’agost, dia de la independència d’Ucraïna, el primer mandatari francès Emmanuel Macron va fer una curta intervenció, molt ben preparada, sobre la fi de l’abundància i altres conforts que consideràvem com a drets adquirits. De ben segur que esdevindrà un llegat de la seva presidència.

Macron VA desgranaR elements d’un coixí de benestar que la majoria d’europeus donàvem per fet i que ja trobem a faltar. Va citar els interessos bancaris baixos, l’abundància de productes tecnològics, les cadenes de subministrament globals de tot tipus de béns i materials i també l’accés a l’aigua. Va prosseguir amb la fi del que és evident, com la democràcia i els drets humans, amb l’augment de règims il·liberals i autoritaris; i va cloure amb la fi de la despreocupació, que va il·lustrar amb la tornada de la guerra a Europa, la crisi climàtica ja ben perceptible i els riscos cibernètics. El president de França, tot i afeblit des que enguany ha perdut la majoria absoluta, és el més semblant a un líder que tenim ara a Europa. La seva eloqüència, salvant totes les distàncies, recorda les promeses de Churchill de sang, suor i llàgrimes. Avui, el primer ministre belga, Alexander de Croo, avisa que els propers de cinc a deu hiverns seran difícils a causa de la crisi energètica. Alguns sectors de la indústria belga han reduït la seva producció fins a un 50% pels alts preus del gas natural.

Sens dubte, la invasió d’Ucraïna és la situació bèl·lica més greu a Europa des del 1945. A part de les irrecuperables vides truncades, la guerra tindrà fortes repercussions en el benestar social i econòmic del nostre continent molt més enllà del seu final, que tan sols s’assolirà en cas de victòria per als envaïts. Tots els països europeus hi tenen part de responsabilitat, començant per la mateixa Ucraïna, que, bo i confiant en Rússia malgrat totes les evidències històriques, el 1994 va cedir el seu arsenal nuclear a canvi de garanties de seguretat mitjançant el Memoràndum de Budapest. S’ha analitzat a bastament la temerària dependència energètica de Rússia, en especial d’Alemanya.

Ara cal mirar endavant i cercar solucions. D’Alemanya ben poc lideratge podem esperar. El socialdemòcrata Olaf Scholz és un canceller feble, qüestionat per antics afers tèrbols de quan era alcalde d’Hamburg i que actualment presideix un tripartit discordant. Algú que es mostra cagadubtes i lent de reflexos no transmet cap seguretat. Se l’ha vist indecís i paralitzat no només amb Ucraïna: la recent visita del president palestí Mahmud Abbas acabà en escàndol polític perquè Abbas, al cor mateix de Berlín, gosà acusar Israel de cometre “50 holocausts” (sic), mentre un esmaperdut canceller alemany el deixava fer, i fins i tot li donà la mà.

Si depengués d’Europa, ja faria molts mesos que Putin hauria plantat la bandera russa al Maidan. Aquesta és la nostra desgràcia. Encara més vergonyant és la magra contribució de l’Estat espanyol. Pedro Sánchez va prometre de tot en el seu viatge a Ucraïna a l’abril (incís: això, als catalans, ens sona). Sempre té bones paraules, però no ha efectuat cap enviament de material militar. A Ucraïna li calen armes, preferentment pesants, i municions en gran quantitat, molt més que la gasiva tramesa de racions de combat que Sánchez ha fet fins ara. Els assessors del president Zelenski s’han declarat decebuts i han dit que fins i tot Portugal ha contribuït més que Espanya. La reacció de Madrid ha estat de fer més promeses.

Els Estats Units sí que estan a l’altura del repte de seguretat global que representa l’imperialisme agressiu del Kremlin. El president Joe Biden aprofità que el 24 d’agost es complien 31 anys de la independència d’Ucraïna i sis mesos de guerra per oferir 3.000 milions de dòlars més en entrenament i material militar. En total, l’administració de Biden ha invertit uns 10.600 milions de dòlars en ajuda militar per a Ucraïna. Mentrestant, a Madrid diuen diuen diuen que hi subministraran material per valor d’uns dos milions i mig d’euros al setembre. Dos milions i mig. Vull pensar que una Catalunya independent actuarà d’una manera ben diferent i complirà les seves responsabilitats internacionals amb fiabilitat i maduresa, en defensa de la llibertat, la democràcia, els drets humans i l’ordre de seguretat global.