Sempre antifeixistes

Encara no ho he paït, que el president Aragonès s’obri a negociar amb Vox. Vaig quedar astorada. L’independentisme ha estat, és i serà sempre antifeixista. La lluita per l’alliberament nacional de Catalunya és un combat heretat d’aquells que van lluitar primer contra el franquisme i el feixisme a Europa. D’aquells que van passar per Via Laietana, tot un centre de tortures. Parlar amb Vox? Amb els que van exercir d’acusació en el judici contra els polítics independentistes catalans per haver posat les urnes l’1-O? Els mateixos als quals testimonis independentistes es van negar a respondre’ls les preguntes i que ara seran jutjats per això? Com es pot parlar de dialogar amb un partit que diu que els que defensen l’obra de Franco hi tenen cabuda, que és xenòfob, homòfob i masclista? Amb una formació que parla d’il·legalitzar els partits independentistes, defensa un 155 permanent i els seus seguidors criden “Puigdemont a presó”. Amb ells us obriu a parlar? Aleshores per què diputats d’ERC abandonen l’hemicicle del Parlament quan intervé Vox? No ho entenc. Amb la ultradreta no hi ha res a parlar, ni aquí ni enlloc. A Itàlia, els partits van fer una coalició de govern de la qual els neofeixistes Germans d’Itàlia de Meloni van quedar exclosos. I, a Alemanya, Merkel va cridar a files els del seu partit, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), a la regió de Turíngia, per haver unit els seus vots als de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) per elegir el liberal Thomas Kemmerich president del land. Merkel ho va qualificar d’“imperdonable” i va demanar que la decisió fos revertida. Diria que la defensa de mantenir la taula de diàleg amb un govern amb el PP i Vox és l’evidència d’un fracàs anunciat. Ve a dir que el resultat pel que fa a la restitució dels drets nacionals de Catalunya serà el mateix tant si hi ha el PSOE com el PP i Vox a l’altra banda de la taula. Ara bé, amb la ultradreta no es parla. L’independentisme català, per definició, només pot ser antifeixista. Res a negociar amb feixistes.