Se’ls en fotia i en fot

Ja ho sabien, que això pas­sa­ria. Sabien que l’ONU els dei­xa­ria clar que esta­ven vul­ne­rant el Pacte Inter­na­ci­o­nal dels Drets Civils i Polítics. Però se’ls en fotia. Se’ls en fotia lla­vors i se’ls en fot ara, perquè sabien que pas­sa­ria tard, qua­tre anys tard, qua­tre anys després dels fets, quan ja són irre­pa­ra­bles del tot. Igual que sabien i saben que hi haurà més reso­lu­ci­ons de més orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals que els diran que són uns pen­ques. Que pre­va­ri­quen i que s’arre­bos­sen amb les lleis quan els convé per la uni­tat de la pàtria. Ho sabien i ho saben. Perquè ho han fet i perquè ho han fet a consciència i perquè s’han feli­ci­tat i pre­miat entre ells per haver-ho fet. Han vul­ne­rat drets, han cons­truït relats, han maquia­vel·lat acu­sa­ci­ons, han retorçat la llei i el dret pro­ces­sal i han abu­sat dels apa­rells de l’Estat per anar con­tra unes idees. I a ells què? Que se’ls en fot la decla­ració de l’ONU que ahir va espe­ro­nar les desor­ga­nit­za­des files inde­pen­den­tis­tes? Els uni­o­nis­tes són pragmàtics i pen­sen que no en fotrem cap tros a l’olla, que ja no són dipu­tats i que els dies de presó ja els han pas­sat i que ara ja no van aga­fats de la maneta. Envi­a­ran els uni­o­nis­tes emmas­ca­rats (cive­tis­tes, inter­me­di­a­ris, equi­dis­tants, nego­ci­a­dors, ponts aeris, ter­ce­res vies, neo­au­to­no­mis­tes i mode­ra­dors) a fer manya­gues i ras­pa­llar i repe­tir que anàvem este­sos i que no els vàrem dei­xar cap més opció i tota la can­ta­re­lla de la lega­li­tat i la Cons­ti­tució.