Xile i les ‘fake news’

El rebuig del 62% dels xilens a la proposta d’una nova constitució és un resultat que valdrà la pena analitzar amb calma. Es pot parlar ja de la paradoxa xilena, perquè sorprèn que s’hagi rebutjat un text progressista, feminista, ecologista i de reconeixement indígena quan no han passat ni dos anys des que els ciutadana van votar massivament –un 80% a favor– que calia fer front al canvi constitucional. Ara resulta que la proposta no els convenç. Què ha passat des de la crisi social que va esclatar el 2019 exigint, precisament, lleis més modernes i més justícia social? Pot haver perdut pistonada tan ràpid la figura del president Gabriel Boric, que va arribar al càrrec el març passat precisament capitanejant canvis cap a l’esquerra? Per què només el 38% dels xilens han apostat per girar full d’una llei marc aprovada durant la dictadura de Pinochet, i gairebé el doble han preferit mantenir-la. És que els progressistes han volgut allargar més el braç que la màniga? Alguns analistes indiquen que la societat xilena ha interpretat la nova constitució com un canvi massa radical. No és d’estranyar si tenim en compte la quantitat de notícies falses que s’han difós, i especialment a les xarxes socials. Alguns de les perles que s’han escampat maliciosament: que només l’estat i els pobles indígenes tindrien competències en educació; que els pobles indígenes estarien per sobre de la llei i es podrien independitzar; que no es protegiria la propietat privada; o que l’exèrcit no podria actuar en cas de catàstrofe natural. Tot és fals, però s’ha deixat notar a les urnes.