Quan et sents maltractat
Entres a qualsevol botiga, al supermercat, a comprar pa, vas al metge o al banc o fas una gestió a l’administració que sigui, si és que encara la fan presencialment, i esperes trobar un tracte correcte i un punt d’empatia a l’altre costat. No gaire res més. Ja sé que no es pot generalitzar, però crec que en pocs anys hem fet passos enrere molt grans. I de la mateixa manera que et pots trobar gent magnífica que t’ajuda i assessora més enllà de les seves obligacions, també n’hi ha que passen absolutament de tu, si és que no tenen, a més, una actitud despectiva. I això no ho hauríem de tolerar. Perquè l’administració hi és, en teoria, per ajudar-te. I a les botigues i els bars i restaurants, per atendre’t. I ja sé que la cosa està fotuda, però un mínim d’educació i ganes s’han de mantenir. També sé que hi ha clients intolerants i antipàtics. Faré servir uns exemples que ens ha brindat l’amic Abraham Simon que mostren els canvis de tendència, d’idiotesa, diu ell. Va entrar a un bar de tapes i va demanar un ou ferrat amb pa amb tomata. “No tenim ous”, li van dir. “I la truita de patates, com la feu?” Així va saber que els portaven totes les tapes fetes. I quan els va oferir un ou dels que havia comprat al mercat del Lleó, li van dir que no tenien fogons ni cuina. Se’n va i entra a una carnisseria i quan el serveixen l’avisen que no poden cobrar en efectiu. No porta targeta. S’ofereix a comprar per valor de 10 o 20 euros, els bitllets que porta, ajustant la demanda al preu i li diuen que no, que no li vendran res en efectiu ni que porti els diners justos. I que deixi pas, que ha de continuar despatxant. I per acabar-ho d’adobar, va a comprar un pa rodó i quan se n’adona la dependenta l’hi està tallant. “No, no, el vull sencer.” I la dona se li emprenya. “M’ho havies d’haver dit abans”, li diu amb un to irat. “Però és que no l’he pas demanat tallat.” En demana un de sencer i li diuen que se li han acabat. Són anècdotes, però passen arreu. Vas a comprar i sembla que et facin un favor. Això si et volen entendre en la llengua que parlem al país. N’estic fart, dels qui no et volen entendre. Un altre dia tornaré a l’Abraham i a un post al Facebook en què explica què li va passar en una carnisseria de Calella el dia que va demanar conill de la reina, tall que es pela i cap de mort i les peripècies d’haver de traduir conejo de la reina o cabeza de muerto i que aquella senyoreta no es pensés que qui comprava era caníbal.
