El voraviu
Bipartidisme tronat
Els caps de campanya del PSOE i el PP van ‘llogar’ el Senat ahir a la tarda
No tenia cap ganes de seguir la processó de polítics independentistes obligats a pronunciar-se en l’absurd debat de si aniran o no aniran a la manifestació diumenge. No tenia cap ganes de seguir els politicòlegs dissertar sobre les posicions dels uns i dels altres. I no tenia cap ganes d’intentar entendre com ens hem embrancat en aquesta barrabassada. Vaig trobar paciència i humor per desconnectar del vergonyós nivell exhibit aquí, i ahir tarda vaig palplantar el meu interès a la cambra de representació territorial espanyola, el Senat. Ells sí que en saben! Ni un polsim de vergonya per utilitzar la sacrosanta institució com un parrac! Com si fos el plató d’una cadena de televisió que poguessin (de fet poden) dirigir al seu interès i gust, els dos partits majoritaris van fer el primer acte de campanya! Res més! La resta, pellofa! Van fer veure que eren molt demòcrates i que eren molt oberts, però havien pactat temps, procediment, torns i tema per fer un cara a cara publicitari dels dos majoritaris! Independentment de qui en resultés guanyador, els dos staffs de comunicadors havien pactat per l’interès mutu que el ventall parlamentari s’allunyés al màxim de la dispersió i la diversitat, i es recuperés tant com fos possible el bipartidisme més tronat, i que tant els agrada. No hi havia res més que això, en una sessió que es va allargar passades les deu del vespre. Aquí estem com estem, però els espanyols són incorregibles.
