La lliçó de Santpedor

Ho van fer el 2019 i hi han tornat el 2022, bo i que els van escridassar els que van perdre i que ara els escridassaven els que van guanyar. A Santpedor els referèndums els carreguen els àngels i no el dimoni com defensen Iceta i els socialistes. Amb un tema polèmic com és el de les festes amb vaquetes, en tres anys han passat dos cops per les urnes. Hi han passat dues vegades bo i que l’alcalde, Xavier Codina (ERC), defensa amb raó que seria el Parlament el que hauria de decidir què és maltractament animal i què no ho és, en relació amb el que es practica en les festes populars en 32 municipis del país. Però Xavier Codina té un argument de pes i el llueix quan l’hi pregunten. És simple, però és de molt de pes. De tan simple, no deixa alternativa. “Quina por ens ha de fer votar si es demana votar?” Els que no estaven d’acord amb el resultat del 2019 (va guanyar el no a les vaquetes per 46 vots) van presentar un miler de signatures per tornar-hi, i d’aquí la votació de diumenge. L’alcalde, a qui no conec, però que, en escoltar-lo, ja es veu que de Santpedor i de participació ciutadana en sap un niu i que d’experiència no n’hi falta (està en el segon mandat i acumula 12 anys de regidor amb Laura Vilagrà), va tornar a posar les urnes. Hi ha hagut més participació que en el primer referèndum, s’ha repetit el resultat contrari a les vaquetes i els 46 vots de diferència ara han estat 41. És la lliçó de Santpedor. Dos referèndums i “nets de ventre”, que diria l’àvia Neus.