Opinió

De reüll

Abandonar les conviccions

Què passa quan un abandona les conviccions? Es pot fer?

Quan es va posar en marxa tota la maquinària de què va disposar l’independentisme català per organitzar el referèndum de l’1-O, els partits del govern van segellar un pacte per defensar una independència basada en la democràcia participativa i les bases d’una nova república d’Europa. La repressió de l’Estat espanyol els dies previs i el mateix 1 d’octubre de 2017 va ser la imatge viva del que els catalans volien deixar enrere. I la victòria independentista obligava el govern a moure fitxa. La població estava disposada a defensar la independència d’un estat que es llançava sobre la gent per evitar que votessin i va donar la cara. Abans, el mateix dia 1 i després de l’1. Encara ara a Europa se sorprenen de la capacitat de mobilització d’aquells que van ocupar l’aeroport del Prat o que van tallar l’AP-7 a la porta de l’Estat francès. I crec que molts dels que hi van ser també se’n sorprenen. Han passat dies i aquests fets han quedat en el passat, però sobreviu una cosa: els independentistes catalans continuen anhelant un Estat independent basat en una democràcia real, participativa, on el ciutadà pugui decidir, lluny de monarques hereus de dictadures. Es poden abanxddonar aquestes conviccions?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.