Salvat, principi i final

El periodista Joan Salvat revela que quaranta anys després ha tingut la mateixa sensació de control i censura prèvia que va tenir quan començava. Era abans de les primeres eleccions municipals i va publicar una crònica a El Correo Catalán. Li varen trucar de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat per indicar-li la conveniència que abans de publicar res els portés l’original per revisar-lo. Era l’any 1977. “Curiosament vaig acabar, el 2017, amb la mateixa sensació quan algunes persones volien controlar tot allò que sortia per la pantalla en el moment àlgid del procés.” Així de net, així de clar i així de cru ho escriu en la carta amb què s’acomiada de 37 anys a TV3, on ha dirigit els programes 30 minuts, Sense Ficció i 60 minuts. Al principi i al final d’una vida dedicada al periodisme, detecta la mateixa fal·lera del poder establert per grapejar la informació, per censurar-la, per condicionar-la, per dirigir-la. Sap greu, però és cert. Les noves generacions han sofisticat i professionalitzat molt els sistemes de la censura, però han millorat poc en qualitat de la llibertat d’expressió. Salvat ho personifica en els dirigents del procés, i aquesta deu ser la seva experiència, però és transversal al poder. Tècniques, tàctiques i formes diferents segons les organitzacions i segons els protagonistes. Menys barroers que aquells ajuntaments que sortien del franquisme, però amb la mateixa música de fons. Un gran tema per a un 60 minuts.