Algú s’està fent molt ric

Malgrat les dificultats internes que comença a tenir, podríem dir que el president rus, Vladímir Putin, ha aconseguit, amb la guerra d’Ucraïna, el que, segurament, era un dels seus objectius: desestabilitzar l’economia occidental. Les proves les tenim des del primer dia: una inflació galopant, amb els preus disparats en tots els sectors, i tots els dubtes i més sobre el subministrament de combustible per passar l’hivern, sobretot del gas. S’han acabat també els temps del preu del diner a zero.

Com sempre, però, els principals perjudicats de tot plegat són els consumidors, que veuen com el que ahir en costava dos, ara en val quatre, mentre que el seu sou no puja ni de miracle. Uns ciutadans que miren enrere i veuen que, quan tot just aixecaven cap de la crisi bancària del 2008, ja torna a pedregar. També són víctimes d’aquest nou desori econòmic les petites i mitjanes empreses, amb costos disparats que, sovint, per prudència, no poden repercutir en el preu final del producte.

Mentrestant, n’hi ha que, enmig del temporal, s’estan fent molt rics. Les grans elèctriques, per exemple. Només les espanyoles, en els sis primers mesos d’aquest any, han obtingut un benefici conjunt de 3.548 milions d’euros, un 24% més que en el mateix període de l’any anterior. Davant aquest escàndol majúscul, diferents governs europeus i la mateixa Comissió han anunciat impostos a les elèctriques. Només faltaria! El més greu de tot, però, ha estat escoltar alguns dirigents d’aquestes grans empreses, sovint en situació gairebé de monopoli de facto, queixar-se com si fossin nens petits a qui els retallen la paga. Massa poc!

Ara, seriosament, no ha arribat encara l’hora d’obrir el debat sobre si aquests serveis bàsics han de continuar en mans privades. No haurien de ser públics? “Expropíese”, assenyalava Hugo Chávez mentre passejava pels carrers de Caracas. Qui s’hi atreveix?