La realitat és com s’explica?

Cada dia més notícies negatives es colen al menjador de casa nostra a través dels mitjans de comunicació i cada vegada conec més persones que els tanquen la porta per estalviar-se la frustració davant un relat de la realitat que no els agrada.

Em llevo d’hora; com cada dia, cafè i titulars. I com cada dia, degoteig de males notícies: guerra que no s’atura, gasoducte sabotejat, inflació sense aturador, ultradreta que ens guanya la partida, desastres meteorològics i, per si faltava alguna cosa, tenim crisi de govern a la Generalitat, la destitució del vicepresident per part del president ha obert la caixa dels trons. Quin món que ens ha tocat viure. Per contra, surto al carrer i es respira silenci, és d’hora i tothom va a la idea, segurament pensant en les seves cabòries. Bon dia! Bon dia! Em creuo amb mares i pares que porten nens a l’escola, el botiguer que aixeca la persiana, el repartidor que busca un carrer que no troba, l’escombriaire del barri fent la seva feina diligentment… El cor del barri batega amb la il·lusió d’encetar un nou dia. I em pregunto, hauran escoltat o llegit les notícies? Doncs probablement no, cada vegada conec més persones del meu entorn que confessen que paren la TV o la ràdio quan és l’hora dels informatius per estalviar-se el mal humor que els envaeix quan els escolten. Una reacció individual i molt personal, alhora que respectable, que posa de manifest el malestar i el cansament per tot allò que ens arriba a través dels mitjans de comunicació en referència al context social, econòmic i polític que ens toca viure. Estem esgotats de carregar amb una realitat prou dura en el nostre dia a dia i frustrats d’escoltar molts problemes i poques solucions als titulars de les notícies habituals. Certament, vivim temps convulsos i ens enfrontem a un futur incert, les males notícies són inevitables i el deure dels mitjans de comunicació és mantenir-nos informats sobre tot allò que passa al nostre entorn, però les coses són com expliquen els mitjans? O els mitjans, sabedors que l’audiència augmenta davant de fets impactants i extraordinaris, han donat resposta a aquesta demanda de mercat dibuixant un quadre més negatiu del que en realitat és? Si és així, ens cal saber gestionar l’accés a la informació i llegir o escoltar les notícies amb prudència i neutralitat. Preocupem-nos, però sense exagerar!