Entre Tordera i Maçanet
T’ho prometo, lector, ho vaig veure: en un ambient desolador en què per no moure’s no es bellugava ni la pols, un operari arreglava la cremallera al seu company... La de l’armilla reflectora o la de la bragueta, no ho sé, jo havia d’estar per la carretera. El cas és que allà plantats, amb mitja jornada laboral al davant, entre excavadores mortes d’avorriment i alguns camions de càrrega sense conductor a dins, dos únics treballadors estaven ocupats barallant-se amb una cremallera rebel. Situacions semblants les han vistes milers d’usuaris de la carretera N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva. És la viva imatge de la desídia i lentitud amb què el Ministerio de Fomento gestiona aquesta obra des del… 2010! Vuit quilòmetres i mig que s’han de desdoblar des de fa vint-i-tres anys! Un tram que cada dos per tres canvia la pintura provisional dels carrils, de traçat de circulació, de barreres protectores i de senyals però que, com el tapís de Penèlope, sempre sembla que està per començar. Cues i cues de cotxes amb ciutadans que han d’anar a treballar i tenen la mala sort d’haver de passar-hi cada dia. I espants, molts espants nocturns perquè el galimaties propicia l’error de conducció. Això és Espanya i això és la taula de diàleg: la humiliació permanent.
Bernat Dedéu va publicar fa poc un article titulat Rodalies ens enterrarà en què deia que “les inclemències i retards dels trens a Catalunya no se solucionaran mai”, que la incomoditat que provoca Renfe sobreviurà als seus il·lusos afectats perquè en això consisteix precisament l’ocupació del país: a maltractar-nos. Les obres de l’N-II entre Tordera i Maçanet també van camí d’enterrar-nos? No m’estranyaria. De tant en tant un grup polític català protesta i aparenta indignació mentre en algun despatx ministerial de Madrid se’n deuen fotre. Males llengües diuen que, temps era temps, l’N-II no es tocava per pactes amb el més alt mandatari de la Generalitat, que d’aquesta manera afavoria la concessionària de l’autopista. Mai no s’aclarirà. Tanmateix, això no tapa l’escàndol actual. L’escàndol que perpetren els ocupants, però també el que ens recorden tots els dirigents independentistes del país amb la seva desmaiada resistència. I au, ara tots a fer broma del dia de la Hispanidad que els colons van celebrar ahir...
