L’advocat de TikTok

“No ens podeu treure el mòbil, és il·legal”, em diu un alumne ben convençut. “Mira, ho he vist a TikTok.” Em posa el mòbil davant dels ulls. S’hi veu un home encorbatat explicant que no, que els professors resulta que no poden treure el mòbil a cap alumne i que vigilem que encara acabarem a la presó, bla, bla bla. El TikTok de l’advocat en qüestió té centenars de milers de cors vermells. La xarxa és una font inesgotable d’entreteniment. Ben pensat, en comptes d’explicar les normes d’aula parlant sense pantalla pel mig no seria més efectiu fer un TikTok? O gravar un vídeo per Youtube o Twitch o el que sigui i projectar-lo a la classe? Ara quan una cosa no la saben consulten per sistema TikTok. I també, és clar, els consells legals (o il·legals) enmig d’una font inesgotable de flaixos de pocs segons que els manté atrapats.

Gràcies a TikTok i al seu advocat de torn també saben que no poden quedar-se sense pati, que el pati és un dret que tenen, que els estudiants de no sé quin país cobren per anar a classe, i aviat descobrirem que tenen dret a no fer segons quina assignatura. O que és il·legal fer classes que no diverteixin. Ho han de ser. Cada professor ha de fer el seu màster en TikTok. Cada classe ha de ser una performance que entri pels ulls. El cervell ja el deixaríem per a un altre dia. Només ens falten els focus, el barret de mag i el conill i voilà! Ja tenim #laprofemolonadetiktok. A veure qui troba un tiktoker que defensi que en una classe, o en l’entorn que sigui, s’han de seguir les normes que estan establertes. No, això no mola, que dirien ells. No passa només a les escoles o instituts, cada cop sembla que hi ha més gent que no sap adequar el seu comportament social al lloc on és. Fa poc en un cinema i a les files del darrere hi havia un garbuix d’adolescents parlant molt alt, fent broma entre ells i molestant, és clar, els que volien veure la pel·lícula en silenci, que encara n’hi ha, d’aquests. Van aturar la projecció i els van avisar que havien de marxar. La resposta, quina sorpresa, va ser que no tenien cap dret a fer-los fora (els drets, un altre cop), que havien pagat entrada i tal i qual. Va haver de venir la policia i treure’ls a les males, no sense abans acusar-se els uns als altres com mainada a classe quan els han enxampat fent una malifeta: “Jo no he fet res, era ell!”. 40 minuts més tard es va reprendre la pel·lícula. Així estem.