Opinió

A la tres

Ui sí, que cars, els panellets

“Han pujat menys que altres productes de primera necessitat i no veig protestes ni rostres indignats

Aquest any no he comprat panellets. Hi ha qui deduirà que he fugit de la idea d’adquirir-los alertada per com se n’han enfilat els preus. Si fem cas dels comentaris a les xarxes, podem arribar a pensar que, enguany, ha sortit més a compte comprar alta joieria a Cartier que adquirir un quilo del tradicional dolç, sobretot si et tornen boja els pinyons. Si volen saber la veritat, no tinc ni la més remota idea de quant val una safata de panellets. A casa celebrem la castanyada en família, i la mare, un cop més, se n’ha encarregat de la compra abans la resta no tinguem temps de demanar un préstec per adquirir-los. Imagino que la cosa deu anar per aquí perquè, vista la queixa generalitzada i el to de les crítiques, comprar panellets deu estar només a l’abast dels sultans. Si abandono les xarxes, com hauríem de fer sovint per prescripció mèdica, penso que si la mare els ha comprat, potser no n’hi ha per a tant i com a societat som, en termes generals, una mica exagerats. Al cap i a la fi, els panellets es poden fer a casa, o fins i tot optar per prescindir-ne.

Tafanejo alguns aparadors i les webs d’algunes pastisseries, i es confirma el que sospitava: són cars, sí, ningú no ho pot negar, però –potser pel bon gest dels pastissers– han pujat força menys que altres productes que sí que són de primera necessitat i dels quals no podem privar-nos, malgrat que hagin encarit el nostre dia a dia d’una forma salvatge. I en canvi, no veig centenars de comentaris, ni de protestes, ni de rostres indignats, malgrat que de motius per cremar-ho tot n’hi ha per donar i per vendre. Pugen les hipoteques, i el preu de la llum, i el del gas, i el del cistell del supermercat. El cinturó se l’estrenyen els de sempre, amb una virulència que talla la respiració, mentre els bitllets s’escorren entre els dits dels que mouen els fils del sistema capitalista. Els sous de les classes baixa i mitjana es glacen, o baixen, o desapareixen, mentre els rics acumulen cada cop més diners. Però aquí invertim les hores queixant-nos perquè, ui sí, que cars que són els panellets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.