El debat tumultuari

Han trobat el tumult que tant van buscar i no va existir. Han posat tumultuari el debat sobre la reforma del delicte de sedició al Codi Penal. Els del PP reclamen a Sánchez compromís escrit que no el tocarà si vol desencallar la reforma del poder judicial. Una excusa de mal pagador com una altra, tant se val, però la vida és dura i no dura. Tot ve de la carta del president Puigdemont en què parlava dels missatgers de Sánchez a Waterloo. Joaquim Nadal, que encara deu tenir alguna molla rovellada per la falta d’ús i que hauria estat més bonic callat, deia que “la carta no aportava res de nou”. Però era un verdader atac amb dron a la vergonya dels 1.429 dies que porta caducat el poder judicial. Ploren tant no haver trobat res tumultuari en el procés; i estan encara tan rabiosos d’haver hagut d’inventar ridiculeses com l’atac estratègic amb Fairy als piolins, que han decidit que sigui tumultuari el debat sobre la sedició. Jaume Asens, que és dels qui hi acabaran amb el cul més pixat, es preocupa pel futur, segurament perquè veu perdut el present. “Mantenir aquest delicte és una amenaça”, diu. García Page i la ministra portaveu estan que primer ha de venir Puigdemont a complir amb la justícia i retre comptes, com si la justícia europea a la qual està presentat no tingués res a veure amb Espanya. Rufián ja va dir fa dies que a la gent se li’n fot el tema. Però és compromís del debat d’investidura. Un tumult amb totes les de la llei.