El Barça, un equip de futbol

No tinc cap necessitat de negar-ho, m’agrada el futbol, el futbol i pràcticament tots els altres esports. M’ha agradat jugar-hi i ara em recreo mirant-los. Mai oblidaré aquells partits de futbol que fèiem al pati de l’escola de Sant Feliu de Pallerols, amb esclops i tot sovint amb pilota de parracs. I us puc assegurar que fruíem tant com els vailets d’avui, que tenen tots els mitjans. Eren altres temps i no cal parlar-ne. No m’amago de dir que sempre he estat del Barça, tant en els moments que apilonava títols com quan ens han afaitat pel dret i pel revés. M’agrada més veure el futbol que no pas guanyar o perdre. Encara que sempre estic més content que guanyi.

Estem vivint uns moments complicats i no entendré mai aquells que sempre ho veuen tot negre. Es perd un partit i s’afanyen a demanar la dimissió de l’entrenador. És cert que hem viscut un temps en què teníem un Messi que ens treia tot sovint les castanyes del foc. I així s’anava tirant. Jo he agraït que en Xavi acceptés engegar una nova etapa. Suposo que sabia on es ficava i que hi hauria molts moments que ho passaria malament. S’ha de fer un equip nou, ho sabem tots. Hi ha uns jugadors que estan arribant al final de la seva legislatura –perdoneu l’expressió– i tenim un planter del qual el dia de demà se’n parlarà i molt, ja ho veureu. Quan veig l’entusiasme amb què juguen em fan aixecar del sofà. Però dec ser d’una altra època i encara frueixo veient la seguretat amb què es passegen pel camp en Piqué o en Sergio. Certament que no són els mateixos que fa cinc anys, però l’experiència és un grau i allà on no arriben les cames hi arriba el cap. I en futbol, no sabria pas dir què és el més important. Un dels problemes que tenen els joves és que cometen errors que tenen conseqüències fatals. Cada partit hem de patir ja sigui perquè es perden pilotes, es regalen esfèriques que moltes vegades suposen gols que fan perdre un partit important, a vegades transcendental. És el mateix que li passa el Girona, i perdoneu l’incís.

El Barça té un equip tan nou que molts jugadors encara no els distingeixo i haig d’escoltar el narrador per no anar perdut; segurament també deu ser per l’edat, que no perdona. Més ben dit, encara no tenim equip. En Xavi ha d’anar fent proves per poder lligar un conjunt, i això no es fa en quatre dies. Els socis i aficionats del Barça són molt especials. La sort és que en Xavi ja ho sap, em sembla que ja els té ben calats. S’ha perdut la Champions i sembla que s’ha acabat el món. Aquesta temporada ha de ser de pas. Hem vist i veurem partits fantàstics i en veurem d’altres que no ens agradaran gens. Crec que el pitjor que pot passar és voler córrer més del compte. El problema del futbol, i també d’altres esports, és que tots en sabem molt. Si ens posem a fer l’equip ideal per al proper partit, sortiran milers, milions d’alineacions. És cert que sempre es pot fitxar nous jugadors, molt millors dels que tenim. Però i els diners, on són? Jo demanaria un any de tranquil·litat. Si durant aquesta temporada no són capaços de fer un equip amb cara i ulls, que es prevegi un futur clar, doncs parlem-ne. A priori crec que en Xavi és un entrenador amb futur, té les idees clares i estima el Barça. Deixeu-me fer de profeta, veurem grans meravelles. Però sense presses.

Quan veig D’aquests vailets la manera com toquen la pilota, la facilitat amb què es colen entremig dels contraris i com corren, crec que podem tenir un dels equips de què es parlarà en dos o tres anys. Però si no tenim paciència i posem nerviós en Xavi se’n pot anar tot en orris. Que el de Terrassa és un bon entrenador, no crec que ho dubti ningú, i pot anar a qualsevol equip. Tant de bo que poguéssim estar tan segurs amb el Girona. Suposo que com molta gent de les comarques gironines soc culer però m’estimo també el Girona. Aquí sí que patirem una mica, encara que admiro l’entrenador. Hi ha una cosa semblant entre el Barça i el Girona, i és que són dos equips que s’estan fent, encara que amb mitjans força diferents. Però vull ser sincer, he vist partits del Girona que m’han deixat satisfet del tot. I em sembla que anirem a més. Deixeu-me ser optimista ara que puc. Tot just hem començat la lliga.