Puigdemont, l’obstacle

És de supo­sar que a hores d’ara tot­hom té molt clar que a la mesa de diàleg no es nego­ciarà res del que es va dir que s’havia de nego­ciar per aspi­rar a resol­dre el con­flicte polític entre Cata­lu­nya i l’Estat espa­nyol. Bàsica­ment perquè, a Espa­nya i als seus gover­nants del color que siguin, ja els està bé que el tal con­flicte es resol­gui com s’ha fet sem­pre, és a dir sense mira­ments, amb por­res, con­dem­nes i repressió a dis­creció. I és de supo­sar també que no li que­din dub­tes a ningú que la pro­cla­mada estratègia del retro­ba­ment de Pedro Sánchez, i del govern més pro­gres­sista de la història que encapçala, no és altra cosa que una fórmula ensu­crada del retorn al vell cor­ral autonòmic i a l’entra­nya­ble bon­rot­llisme entre domi­nant i domi­nat. No hi ha res més a par­lar; ni amnis­tia, ni auto­de­ter­mi­nació, ni referèndums pac­tats, de la mateixa manera que abans tam­poc s’havia pogut par­lar ni de fede­ra­lis­mes simètrics o asimètrics ni tan sols d’Esta­tuts d’Auto­no­mia apro­vats, refe­ren­dats i amb firma reial. Altra cosa és que al govern de Pedro Sánchez de por­tes endins li agradi mar­car distàncies amb el bifac­hito (actu­a­lit­zació del tri­fac­hito amb la des­com­po­sició de Ciu­da­da­nos) i de por­tes enfora li agradi aparèixer més sen­si­ble a les reco­ma­na­ci­ons dels socis de la UE, a les crítiques de les Naci­ons Uni­des i el Con­sell d’Europa o a la rea­li­tat que des­cri­uen les sentències de la justícia euro­pea. De tot això va la pre­tesa des­ju­di­ci­a­lit­zació del con­flicte, la pre­dis­po­sició a refor­mar el delicte de sedició i l’interès soter­rat del govern espa­nyol de faci­li­tar el retorn a Cata­lu­nya del pre­si­dent Puig­de­mont, de la resta de con­se­llers i de la secretària gene­ral d’ERC, Marta Rovira. Perquè, d’això tam­poc no hi ha cap dubte, el pre­si­dent a l’exili és l’obs­ta­cle per enter­rar la mani­fes­tació democràtica de l’1-O, el referèndum ata­cat i repri­mit, el cop d’estat auto­ri­tari del 155, la repressió, el judici polític i l’amenaça que la justícia euro­pea pugui aca­bar esme­nant el relat alter­na­tiu que pretén impo­sar Espa­nya per sobre dels fets i de la gent que els va viure i pro­ta­go­nit­zar.