Collar nou

El dic­ci­o­nari diu que collar és una cor­retja, cadena, etcètera, que hom posa al vol­tant del coll d’un ani­mal. Els escla­vis­tes cre­ien que les per­so­nes d’altres clas­ses o cul­tu­res no eren huma­nes i així les trac­ta­ven. De les rela­ci­ons de domini de l’home sobre l’home en diem política, i en la moder­ni­tat es regu­len prin­ci­pal­ment a través de les lleis i les ins­ti­tu­ci­ons, amb les quals els domi­na­dors collen els domi­nats i enar­bo­ren tota raó que els jus­ti­fi­qui. Les opres­si­ons esde­ve­nen més per­ver­ses quan amb males arts i jocs d’interes­sos sec­ta­ris els opres­sors fan que els domi­nats els facin part de la feina de con­trol i de càstig. En una vella sèrie nord-ame­ri­cana anti­ra­cista pro­ta­go­nit­zada per Kunta Kinte, ens mos­tra­ven els esclaus col·labo­ra­dors amb el supre­ma­cisme blanc amb molta pena i ràbia. Alguna cosa sem­blant hem sen­tit molts de nosal­tres quan part de l’inde­pen­den­tisme ajuda a legis­lar la repressió espa­nyola. Si s’hagués dero­gat el delicte de sedició sense reem­plaçar-lo, cer­ta­ment hau­ria estat un guany par­cial. Però pre­ten­dre que un canvi de collar ens ale­gri, és inde­cent. Era això la des­ju­di­ci­a­lit­zació? Que s’ha dero­gat el 155 o s’ha apro­vat una llei d’amnis­tia? Votar lleis repres­si­ves que seguei­xen con­ver­tint en delicte l’exer­cici del dret a l’auto­de­ter­mi­nació amb qui alhora pre­gona que el 155 se’ns hau­ria d’haver apli­cat abans, és indigne. S’ha pac­tat una reforma del delicte de desor­dres públics de text confús que avala l’“A por ellos” i apunta a la deso­bediència civil, l’acti­visme de base, la mobi­lit­zació popu­lar que ano­me­nen “tumultuària”, amb vista a un hipotètic futur embat.