El diccionari diu que collar és una corretja, cadena, etcètera, que hom posa al voltant del coll d’un animal. Els esclavistes creien que les persones d’altres classes o cultures no eren humanes i així les tractaven. De les relacions de domini de l’home sobre l’home en diem política, i en la modernitat es regulen principalment a través de les lleis i les institucions, amb les quals els dominadors collen els dominats i enarboren tota raó que els justifiqui. Les opressions esdevenen més perverses quan amb males arts i jocs d’interessos sectaris els opressors fan que els dominats els facin part de la feina de control i de càstig. En una vella sèrie nord-americana antiracista protagonitzada per Kunta Kinte, ens mostraven els esclaus col·laboradors amb el supremacisme blanc amb molta pena i ràbia. Alguna cosa semblant hem sentit molts de nosaltres quan part de l’independentisme ajuda a legislar la repressió espanyola. Si s’hagués derogat el delicte de sedició sense reemplaçar-lo, certament hauria estat un guany parcial. Però pretendre que un canvi de collar ens alegri, és indecent. Era això la desjudicialització? Que s’ha derogat el 155 o s’ha aprovat una llei d’amnistia? Votar lleis repressives que segueixen convertint en delicte l’exercici del dret a l’autodeterminació amb qui alhora pregona que el 155 se’ns hauria d’haver aplicat abans, és indigne. S’ha pactat una reforma del delicte de desordres públics de text confús que avala l’“A por ellos” i apunta a la desobediència civil, l’activisme de base, la mobilització popular que anomenen “tumultuària”, amb vista a un hipotètic futur embat.