Els Guillamet periodistes

Al llarg dels darrers trenta anys el periodista empordanès Jaume Guillamet ha estat fent recerca sobre la història del periodisme català, una tasca que ha culminat amb la recent publicació del llibre El periodisme català contemporani, amb el qual ha completat un treball que havia iniciat amb dos volums anteriors més, Els orígens de la premsa a Catalunya. Catàleg de periòdics antics, 1641-1833 i L’arrencada del periodisme liberal. Política, mercat i llengua a la premsa catalana, 1833-1874. El mateix autor havia publicat anteriorment treballs com ara La premsa a Catalunya (1988) i Premsa, franquisme i autonomia: Crònica catalana de mig segle llarg 1939-1996 i Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya (1994). Però Jaume Guillamet, que també és catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, es va començar a interessar pel món del periodisme fa molts anys a Figueres, quan encara era un nen, i ho va fer sota el guiatge del seu pare, Joan Guillamet i Truèbols (Figueres, 1922-Barcelona, 2014). El pare Guillament s’havia guanyat la vida com a catedràtic de llengua i literatura a l’institut Ramon Muntaner de la seva ciutat natal, fins que un dia va decidir anar a ensenyar a l’institut Ausiàs March de Barcelona, per poder donar educació universitària als seus quatre fills. Joan Guillamet, però, combinava la seva tasca de docent amb la de periodista i escriptor, primer a Figueres com a corresponsal de diaris com el Noticiero Universal amb el pseudònim Hug de Roda i d’El Correo Catalan. També va escriure a Tele Exprés, Avui, La Vanguardia i Tele Estel, i va fer col·laboracions a Presència, Serra d’Or, El Punt i la Revista de Girona, entre d’altres. Fa poques setmanes, la seva figura i la seva obra van ser recordades en un acte entranyable, celebrat a la biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres, presentat pel seu fill Jaume Guillamet i en el qual també van intervenir els periodistes J. Vallmajó, Anna Teixidor, Joan Ferrerós i el president de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Q. Tremoleda. Un acte en el transcurs del qual la família va lliurar a la biblioteca local el seu fons documental, que inclou retalls de premsa, articles originals mecanografiats, obra literària, documentació i cartes personals amb la intel·lectualitat de l’època, que reflecteixen part de la història de la ciutat i de la comarca, i que ara es posa a l’abast dels estudiosos i de la població.