En mans de Manuel Marchena

La llei de garantia integral de la llibertat sexual és bona i necessària per castigar la violència sexual en les seves diferents formes. Recordem el cèlebre cas de La Manada i tants d’altres en què la justícia no s’ha estat de posar en dubte la credibilitat de la víctima si ella no provava la seva heroica negativa fins a l’extrem de jugar-s’hi la vida. Efectivament, la clau està en el lliure consentiment –només sí és sí– i no en la capacitat de resistència de qui és agredida, i aquest és un innegable avenç en sintonia amb les normatives europees. Ara bé, resulta que des de l’entrada en vigor de la nova llei s’estan produint alguns efectes totalment contraris als desitjats pel que fa a la revisió de condemnes a la baixa de violadors, abusadors i pedòfils ja sentenciats que se’n beneficien perquè en alguns supòsits les penes són menors i tot condemnat té dret que se li apliqui amb caràcter retroactiu la regla que més l’afavoreixi. A banda que existeix un evident marge d’interpretació –hi ha tribunals que han determinat la disminució automàtica de penes i en canvi l’Audiència Provincial de La Rioja ha denegat totes les revisions–, sembla que aquesta situació s’hauria pogut evitar si en el text de la reforma s’hagués inclòs una disposició transitòria que hagués impedit les reduccions. Ningú no hi va pensar? No es va creure que fes falta? En tot cas, si es tracta d’un error, s’ha de reconèixer i esmenar en la mesura que sigui possible; mentrestant, serà la sala penal del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, qui establirà criteris sobre la interpretació que cal fer-ne. A partir d’aquí ja es veurà...