Diversió amb horari europeu

L’actu­ació de Di-Ver­si­o­nes aques­tes Fires de Sant Narcís de Girona va ser un èxit total i la Copa es va omplir de gent de totes les edats que durant dues hores van poder ballar i can­tar les cançons més cone­gu­des d’èpoques que han dei­xat una gran empremta musi­cal.

Els de més de qua­ranta anys pot­ser érem la majo­ria, tal com es va cons­ta­tar en una petita enquesta con­sis­tent a aixe­car mans i feta a peu d’esce­nari. Però també van ser molts els joves que va assis­tir a l’esde­ve­ni­ment tot i l’hora d’inici: les sis de la tarda.

Fa molts anys vaig assis­tir com a peri­o­dista a una con­ferència en què es par­lava de l’horari euro­peu i de la con­veniència de fer acti­vi­tats fora del temps noc­turn, que faci­li­ten el des­cans i poden crear les matei­xes emo­ci­ons als assis­tents. Amb la pandèmia i el toc de queda algu­nes acti­vi­tats, quan es van poder recu­pe­rar, es van avançar d’horari i es va poder com­pro­var que eren igual­ment atrac­ti­ves. I que la capa­ci­tat de des­con­nec­tar no varia de dia o de nit.

No s’entén que algu­nes d’aques­tes pràcti­ques no hagin arri­bat per que­dar-se. Els hora­ris han tor­nat, en la majo­ria de casos, a ser els de sem­pre, amb fes­tes i con­certs que comen­cen quan una bona part de la població comença, o vol­dria començar, a dor­mir. I dic vol­dria perquè en alguns casos això és impos­si­ble, si a sota casa hi ha ambi­ent fes­tiu i si les acti­vi­tats s’allar­guen fins ben entrada la mati­nada. I men­tre no comença la festa giro­nina hi ha molts joves, i per­so­nes no tan joves però amb ganes de sor­tir, avor­rits a casa, espe­rant que arribi la nit i la diversió. Men­tre que en altres països euro­peus un con­cert d’una orques­tra com Di-Ver­si­o­nes a les sis de la tarda entra­ria dins la nor­ma­li­tat, aquí es veu com un fet excep­ci­o­nal. El mateix grup va mos­trar la seva sor­presa per la mul­ti­tud que hi va assis­tir per l’hora que era. Vol­dria feli­ci­tar els que ho van pro­gra­mar. Ens ho vam pas­sar bé i vam poder anar a sopar i a dor­mir abans de mit­ja­nit, després d’haver ballat i haver-nos emo­ci­o­nat amb el reper­tori d’èxit d’aquest grup. “Balla pri­mer i pensa després. És l’ordre natu­ral”, deia el dra­ma­turg Samuel Beckett. El desig de ballar està pre­sent en mol­tes per­so­nes de més de qua­ranta, de més de cin­quanta i de més de sei­xanta, i també el desig que hi hagi més esde­ve­ni­ments i acti­vi­tats fes­ti­ves que ho facin pos­si­ble.