No diguin “corrupta”

Tant ahir com abans-d’ahir vaig enyorar (cada dia l’enyoro més sovint) la veu alçada de Labordeta, el 5 de març del 2003, contra la bancada del PP que xerrava, rondinava i interrompia mentre ell interpel·lava Álvarez Cascos. “A la merda”, els va engegar. Sí. “A la merda.” He enyorat sentir-ho alt i clar com ho va fer el diputat de la Chunta Aragonesista. “A la merda.” És el que mereixia la diputada de Vox Carla Toscano dimecres però també el que mereixia ahir el substitut de Meritxell Batet. El vicepresident primer del Congrés, Alfonso Gómez de Celis, va cridar l’atenció al president d’UP Jaume Asens, i al portaveu del BNG, Néstor Rego, per fer al·lusions a la corrupció de la monarquia. No una vegada, no. Tres o quatre. I diu que ho farà esborrar del diari de sessions. “No es pot insultar una institució de l’Estat.” Aquí t’hi vull, Pauleta! És insultar “monarquia corrupta”? Quina comprensió lectora té el vicepresident? Com és que veu connexió entre “monarquia corrupta” i insult? Des de Ferran VII (per no anar més lluny d’un parell de segles) s’esforcen per complir al peu de la lletra el que diu la RAE. “És corrupte el que es deixa o s’ha deixat subornar, pervertir o viciar.” La corrupció ha estat inherent a la monarquia borbònica. Hi viu arrapada com les pallarides a les roques. Descriure no és insultar i la monarquia borbònica és corrupta tant si ho deixa constar al diari de sessions com si no. S’ha guanyat un Labordeta a pols.