Sensatesa mèdica

Anunciar una vaga amb dos mesos de temps en un servei clau com la sanitat pública ho trobo suficient perquè tornem a les vuit del vespre a aplaudir-los. Qui ho ha pensat mereix que li fem barretada. Dos mesos és prou temps per acostar posicions, donar a conèixer la veritat del problema als ciutadans i arribar a acords sensats, com sensats han demostrat que són els dirigents mèdics i com sensates necessitem les solucions que s’adoptin en un tema tan sensible per a la ciutadania. Em compto, en termes generals, entre els que estan contents, satisfets i orgullosos de la sanitat d’aquest país. No parlo d’estadístiques, ni de dades objectives. Ja ens inundaran les parts, aquests dos mesos que venen, amb estadístiques i dades. Parlo d’experiències viscudes personalment en pròpia pell o en la de familiars, companys i amics. Coses simples del dia a dia, controls i anàlisis. La quotidianitat de la metgessa de capçalera o la infermera de família. Però també de situacions hospitalàries complexes, de tractaments sofisticats i d’intervencions quirúrgiques complicades. Tinc un grapat d’anècdotes per explicar de moments en què hauria agafat algú pel ganyot, però a la balança el plat que pesa és feina ben feta, atencions i consideracions als pacients i familiars. I per part meva, una rastellera d’agraïments sincers a tants i tants facultatius que espero que el 25 i 26 de gener puguin estalviar la vaga i puguin treballar amb normalitat.