Renovables: com carai ho fem?

Des que les administracions s’han posat les piles per impulsar la implantació d’energies renovables (sembla que aquesta vegada seriosament, perquè mira que fa anys i anys que se’n parla), molts ciutadans i ciutadanes, ara mateix, no sabem què carai hem de fer i com. Anem una mica a cegues i tot és complicat. I si no, que ens ho diguin als que fa anys que tenim estufes de pèl·lets (biomassa); aquesta temporada, resulta que el preu dels sacs de pèl·lets quasi s’ha doblat. El motiu? Doncs, segons diuen els distribuïdors, una part molt important de la biomassa produïda a l’Estat espanyol se’n va cap al nord d’Europa, on fa temps que utilitzen aquest sistema de combustió. Així, aquí ens queda menys biomassa per consumir i els preus s’equiparen als de l’exportada. En què quedem? Si hem de fomentar l’ús de biomassa, no anem gaire bé si costa tant com l’electricitat o el gasoil.

Si parlem de les plaques solars, els pobles catalogats de patrimoni arquitectònic i històric, que a les comarques gironines són un munt, ho tenen magre per apuntar-se al carro de l’energia neta: a la majoria dels edificis antics, no se sap si s’hi podran instal·lar plaques, perquè des dels serveis corresponents del govern català se solen posar força traves, per allò de protegir l’aspecte patrimonial. D’acord, no es pot tirar pel dret i instal·lar plaques on ens doni la gana, però a veure si es posen d’acord entre departaments per trobar un equilibri i no perjudicar qui vol apostar per les renovables, visqui on visqui.

I sobre l’energia solar, també. Es diu que alguns productors pensen en zones rurals per ubicar-hi grans camps de plaques que abasteixin les ciutats i els grans nuclis de població. Que no tenen polígons industrials, aquests grans nuclis, per no haver de malmenar els espais rurals encara no urbanitzats? Mireu, jo no hi entenc, de tècnica, en aquests assumptes, però tinc la sensació que s’ha obert la veda i que tot plegat s’ha convertit en un campi qui pugui: les empreses (que volen aprofitar l’estirada del mercat) presenten més i més projectes; els governs intenten trobar solucions abans no arribi el catacrac dels combustibles fòssils (segons alerten, no queda pas molt de temps), i el pobre consumidor va força perdut. Calma, si us plau! Anem a la idea, però pas a pas i amb ordre.